Hivern, però dia de sol amb temperatura agradable. Treure la taula a la terrassa. Una escalivada, carn a la brasa, vi negre per acompanyar. De postres macedònia i unes nous. Un bon cafè; posar al tocadiscs un vinil del George Moustaki, tancar els ulls i deixar que el sol et petonegi..."plaer de déus", jeje.
5 comentaris:
Com dirien a casa meva... "et cuides com un capellà"! Lladre! ;p
Plaer de déus, no hi ha cap dubte! :)
Ummmmmmmmmmmm, que sería de nosotros sin esos placeres cotidianos, a mi es lo que me hace vivir a tope y disfrutarlos cien por cien.
Abrazotedecisivo lleno de afecto pareja
PORQUET: Amén!.
CARME: Dels de l'Olimp...
SARA: Alguien dijo "de la vida sacarás lo que metas nada más...." pues eso!.
Quin goig que fa aquest domèstic raconet, amb aquest tibi solet !
Ma solitude del Moustaki sempre m'ha agradat, així que t'agraeixo l'oportunitat de tornar-la a escoltar.
Publica un comentari