Aquesta cançó d'en Serrat me la vaig fer meva des de la primera vegada que la vaig sentir, ja fa molts anys.
Barcelona és tot aixó que diu ell i moltes altres coses que jo sento i que em costa expressar amb paraules.
Les fotos que li he fet i les que vaig fent-li les penjo al bloc com un particular homenatge a la meva estimada ciutat.
5 comentaris:
Aaaaai, RAMON!!... Snifff... i jo, que moriré lluny de la meva estimada ciutat!!
Quan era jove encara pensava que tornaria... ara ja he perdut l'esperança... I tant que l'estimo!! Barcelona bonica!!
Cuideu-me-la bé :-)
ASSUMPTA: Barcelona necessita a prop els que l'estimen, així que, ànims, que la vida és llarga i dona moltes voltes. Barcelona t'espera. Ah!, i de morir-se res de res!.
És ben veritat, Barcelona es fa estimar, encara que no sigui la nº 1 del rànking mundial, també cal reconèixer-ho.
I en Serrat es va llevar amb l'estrella al clatell el dia que va compondre aquesta cançó. Bravo pel "nano".
JOSEP LLUÍS: No sé si seria massa bó pels barcelonins que li donessin el títol de número 1 mundial. Si ara venen tants turistes que gairebé ho omplen tot, aleshores seria viure en un over-booking permanent.
En quant "nano", totalment d'acord: bravo, bravíssim.
Com no em toqui una travessa :-))
Publica un comentari a l'entrada