Etiquetes

dimarts, 19 de juny de 2012

BANDERES, BANDADES, BÀNDOLS...(Reflexions d'estar per casa)

Reconec que no he esgrimit mai una bandera.

Massa vegades m'ha semblat veure en la mirada d'alguns abanderats tant o més que l'orgull de la pertinença al país, bàndol, etc.. que la bandera representa, la de l'odi al suposat adversari o enemic.

Tot respectant als que, lliures del tràgic sentiment de l'odi, porten emocionats la bandera de la seva gran o petita "tribu", no puc evitar pensar en el que algú va dir ja fa temps: que les banderes, vistes a través de la Història,  tenen una estranya propensió a tenyir-se de "vermell" i que, moltes vegades, les banderes d' altres  provoquen en alguns el mateix efecte que li provoca al toro una muleta.

En tot cas em quedaria amb una bandera que simbolitzés el desig de pau i de justícia, tot i saber que aquesta bandera també seria per alguns una "muleta".

  Un himne per no guanyar by Lluís Llach on Grooveshark

5 comentaris:

Josep Lluis ha dit...

Huy, quin tema aquest!
Estic molt d'acord amb el que tu penses. Penso que:
-Les banderes, així, a seques, em fan repelús.
-Crec que serveixen per poques coses bones, tot sigui dit amb tots els respectes pels que pensen el contrari.
-Tampoc m'agraden els signes de crispació que generen en alguns.
- Les identitats son unes emocions personals i de vegades íntimes, que tenen poc a veure amb les teles de colors (no vull dir draps per no ofendre).
- Les banderes que ens agradaria veure a tutiplén (com la de la pau, la de la CE, etz.) resulta que no les porta ningú, ni ningú les penja del seu balcó.

Tot plegat, provoca en mi un escepticisme bastant profund.

Perdoneu però algú ho havia de dir.

Ramon ha dit...

JOSEP LLUÍS: Doncs, aquí el "perdoneu, però algú ho tenia que dir" t'ha quedat molt bé. El que dius està ple de sentit i ho comparteixo.

Emili ha dit...

A la pel·lícula Paths of Glory (Senderos de gloria) d'Stanley Kubrick, un personatge diu "La pàtria és el refugi dels miserables". Així, tret de context, queda una mica fort i contundent, però la veritat és que moltes vegades, masses, es pretén embolcallar amb les banderes les pròpies misèries. El sentiment identitari és bo i positiu, sempre i quan no es vulgui anular o menysprear la identitat de l'altre. Els propis valors es refermen quan assumeixes els dels altres.

Ramon ha dit...

EMILI: "Eliminar de tot plantejament el menyspreu a les identitats que no son les nostres. Sumar al valors propis els valors del altres"...hem sembla ideal però gairebé utòpic, el que no vol dir que els que compartim aquests plantejaments els intentem escampar i, sobre tot, practicar-los amb l'exemple.

Sara ha dit...

No quiero hablar d ebanderas Ramón, más que de la que tú hablas esa utópica que nos una a todos bajo la justicia y el buen hacer, la humanidad: El conflicto se está enquistando y me está desgastando, quiero volver a ser yo y lo estoy intentando, prontito publicaré por fin en mi blog y me pongo al dia con vuestros maravillosos espacios.
Abrazotedecisivo y dale otro a Montse de todos nosotros para los dos.