Encara veig una mica lluny la meva imatge de vell "amb majúscula", però cal preparar-se.
El dia que el meu pare complia els 90 anys, va dir-me: "Dels 40 fins avui que en faig 90 el temps m'ha passat volant". No cal dir que em vaig espantar, però realment sento que la velocitat amb la que passa la vida és impressionant.
Cada dia, però, faig el que millor em sembla per que el "gran envelliment", que, llevat d'interrupcions sorpresa, inexorablement arribarà, m'agafi preparat, tan física com mentalment.
En relació a la salut, qüestió fonamental, l'altre dia, escoltant un metge que parlava de les persones que es preocupen excessivament de la seva, va dir: "en definitiva, la salut és una qüestió de fe. Si creus que estàs sa, molt probablement et trobaràs bé i si creus que no ho estàs, et trobaràs malament..". El poder de la ment, vaja. Vaig prendre'n nota per provar si realment funciona...
Sembla que qui accepta com una cosa normal els dolors i malestars que comporta l'edat, viu la vida més tranquil i content que aquell que converteix cada petita molèstia en una possible malaltia important.
Jo afegiria que també, i de manera destacada, la salut te força a veure amb la sort.
5 comentaris:
Totalment a veure amb la sort, l'atzar i la genètica, al menys per la meva experiència.
De tota manera la nostra societat actual accepta molt malament les limitacions que comporta l'edat, el dolor, els problemes. Precisament fa uns dies en parlaven per ràdio. Els nostres pares i avis ja sabien que això era una vall de llàgrimes però ara ens creiem una mena de déus que tot ho podem preveure. Encara més, si les coses no et van bé és perquè 'no t'has cuidat', etcètera. Fins i to sembla que 'pagant' no et moriràs.
Els anys comporten limitacions i renúncies i la salut és un bé que perdrem, de forma inevitable, per això no cal preocupar-se en excés, un altre miratge és repetir allò de que cada edat és bonica i té les seves coses, això és viure als núvols i no visitar geriàtrics ni hospitals.
De tota manera, la realitat no vol dir pas que els optimistes ben informats estem amargats, més aviat al contrari.
Les teves reflexions no son tant d'estar per casa com tu dius.
A mi em fan rumiar i penso que podem afegir més arguments, però arribo a la conclusió que en el fons sempre tens raó.
A més a més cadascú ja anem tenint les nostres pròpies experiències en aixó de la salut, o sigui que podem parlar amb coneixement de causa.
Us desitjo a tots que ho sapiguem portar amb seny i dignitat.
JÚLIA: Els avenços de la ciència han fet creure a molta gent que es possible l'eterna joventut; l'eliminació del dolor i fins i tot sortejar la mort. De fet, alguns metges expliquen que a vegades, davant d'una mort inevitable, els familiars del difunt no dubten en dir que l'òbit s'ha produït perquè els metges no ho han fet prou bé.
Els que creiem que això no és així, hem de aspirar a tenir sort i, mentre arriben els mals moments, exercitar ment i cos per a no anquilosar-nos anticipadament.
JOSEP LLUÍS: Crec que el desig que expresses al final del teu comentari és molt adient: "portar-ho amb seny i dignitat". Que així sia.
Precisament avui, dimarts 26 de juny, a La Contra de La Vanguardia, Sir Roy Caine, metge cirurgià pioner en trasplantaments i investigador, diu "A la meva edat, si no et fa mal alguna cosa és que estàs mort; així que celebro els meus dolors". Si a això li afegeixes que l'home està en plena activitat, penso que és el missatge d'un exemple força positiu de com afrontar l'envelliment. Cal anar fent en la mesura de les nostres possibilitats amb optimisme i.... AMB IL·LUSIÓ !!!
EMILI: Realment és bo procurar aprofitar les experiències vitals de persones com el Dr. Caine.
Publica un comentari a l'entrada