Etiquetes

dilluns, 16 de juliol de 2012

LA GAVINA AGRIPINA I LA SEVA COSINA CLEMENTINA



Conte dedicat al meu nét Albert que avui fa tres anys i mig!! i a la meva néta Jana que el dia 12 va fer un mes!.


A les platges de Barcelona vivien aquestes dues gavines. L'Agripina que es la de la foto i la Clementina que no es va deixar fotografiar.

La Clementina, tot i ser una gavina no li agradava volar i no ho feia mai.

L'Agripina li deia que això no podia ser. Les gavines ho feien gairebé tot volant. Pescar, anar d'un lloc a l'altre i jugar. La Clementina, però  no en volia sentir a parlar d'això de volar.

Un bon dia, l'Agripina es va quedar amb el bec obert de sorpresa al veure que la Clementina s'havia fet amb unes petites canyes i unes rodetes de plàstic que va trobar a la platja una bicicleta que conduïa amb molta traça i velocitat.

Un altre dia la va veure dintre d'un petit vaixell de paper que s'havia construït per anar per l'aigua, des de on pescava amb una altre canya com si fos un pescador.

L'Agripina la va felicitar, tant pel seu enginy com pel fet de que la Clementina va arribar a ser l'admiració de tots els que anaven a banyar-se o a passejar per les platges de Barcelona.

El iaio Ramon, 16 de juliol de 2012

4 comentaris:

El porquet ha dit...

Caram la Clementina... és més llesta que la fam! Els teus néts segur que s'ho passaran d'allò més bé amb aquest conte!

Josep Lluis ha dit...

Quines coses tenen les gavines! De ben segur que al teu net ( a la neta encara no) li picarà la curiositat.
Salut i felicitats.

Sara ha dit...

Que ya sois abuelitos otra vez? sabía que ya sería por ahora, pero veo que ya fué, que ya la teneis con vosotros,nuestra más cariñosa enhorabuena a toda la familia por ello, y disfrutarla mucho.
Abrazotedecisivo muy fuertote y dale otro a Montse que estará que s ele caé la baba jejejeje.

Ramon ha dit...

PORQUET: Això espero...

JOSEP LLUÍS: a la néta, efectivament li falten uns quants mesos, però al ritme que evoluciona l'espècie, ves a saber si nomès quatre o cinc...

SARA: Pues sí Sara, desde el 12 de junio somos bi-abuelos. Todo el dia con el babero puesto...le doy a Montse tu abrazotedecisivo. Gràcias!.