Etiquetes

dissabte, 28 de juliol del 2012

UNA POSTA DE SOL

 
El Sol s'acomiada cada dia per unes hores i tothom espera poder retrobar-lo l'endemà. Avui, el meu pensament, trist, és per aquells i aquelles que, a la flor de la vida, tot i poder esperar veure molts dies nous, un destí cruel els ha privat d'aquest goig.

3 comentaris:

Júlia ha dit...

Sí, sap molt de greu veure morir algú quan 'encara no toca'.

El porquet ha dit...

És de les coses més cruels que ens pot deparar aquesta vida... un record per a tots ells, un potxó cap al cel.

Ramon ha dit...

JÚLIA I PORQUET: Efectivament. Encara que tots sabem que la mort és consubstancial a la vida i que es pot produir en qualsevol moment, quan se'n va un infant o un adolescent, el sotrac és
impressionant.