Conte dedicat al meu nét Albert que avui fa tres anys i set mesos i a la meva néta Jana que el dia 12 va fer dos mesos!.
La foto l'ha fet la iaia Montse.
El conill Estivill és del de color marró clar i el seu fill és el de color negre i es diu Pubill.
Doncs bé, un dia, en Pubill, anava sol pel bosc tot passejant i es va trobar amb la gavina Clementina que amb la seva bicicleta havia entrat a descobrir el bosc i s'havia perdut.
En Pubill mai havia vist una gavina i menys en bicicleta i es va quedar molt sorprès. Va anar corrent a dir-li al seu para, el conill Estivill, que li va dir que el que li deia no podia pas ser i que, segurament, s'havia fixat malament.
En Pubill, va tornar al lloc de la trobada i allà estava la Clementina, tota perduda sense saber que fer.
El conillet se li va acostar. La Clementina també es va espantar perquè mai havia vist un conill. Passat un moment, la Clementina li va explicar la seva història i li va demanar al Pubill que l'ajudés a sortir del bosc per tornar a la platja.
El problema és que el Pubill no sabia que dir-li perquè mai havia sortit del bosc. Com que encara era petit sempre passejava amb els seus pares.
Tot i això li va dir: Espera't un moment que ara vindré amb el meu pare i t'ajudarem.
I així ho va fer. Quan el pare, el conill Estivill va veure la Clementina en la seva bici, es va quedar de pedra, però la va ajudar, tot dient-li: Jo t'ajudaré a tornar a la platja, però m'agradaria que tu ens ensenyessis a fer una bicicleta com la teva per que en Pubill pugui anar-hi pel bosc.
La Clementina va agafar unes quantes branques, unes pinyes , una mica de resina de pi i els hi va explicar com construir una bicicleta de bosc.
En Pubill va ser el primer conill del món que va aprendre a anar en bicicleta.
Van quedar tots molt amics i van decidir que es tornarien a veure per jugar plegats un altre dia. Segurament ens explicaran les seves trobades en altres contes...
El iaio Ramon, 16 d'agost de 2012
3 comentaris:
Fantàstic el conte, esperaré les noves trobades de Clementina i en Pubill.
Com pots veure no només en gaudiran els teus nets d'aquests contes.
Una forta abraçada per tots i felicita també la iaia Montse per la foto.
CARME: Jo també espero que les trobades entre les gavines i els conillets vagin donant de si. A veure si no m'abandona la inspiració...
Dues abraçades: una de la Montse i l'altra meva.
No m'estranya que un conill es quedés sorprés de veure una gavina en bicicleta, perque a mi em passaria el mateix.
Els teus nets estàn de sort amb un avi tant imaginatiu.
Publica un comentari a l'entrada