Etiquetes

dilluns, 6 d’agost de 2012

"GRACIAS A LA VIDA"



Amb motiu de la mort de Chavela Vargas que tants anys ens ha acompanyat amb les seves interpretacions i la seva gran personalitat, he recordat, entre altres moltes, la seva versió d'aquesta cançó de Violeta Parra, que des de sempre m'ha semblat un bell cant d'optimisme i agraïment d'algú que sent la vida com un veritable privilegi. Crec que aquest tipus de sentiments fan sentir-se a prop del que anomenem "felicitat" tot i el tràgic final de l'autora.

No he trobat a internet ni el vídeo ni l'audio, però aquí hi ha la lletra:


Gracias a la vida que me ha dado tanto 
Me dio dos luceros que cuando los abro 
Perfecto distingo lo negro del blanco 
Y en el alto cielo su fondo estrellado 
Y en las multitudes el hombre que yo amo. 

Gracias a la vida que me ha dado tanto 
Me ha dado el sonido y el abedecedario 
Con él las palabras que pienso y declaro 
Madre amigo hermano y luz alumbrando, 
La ruta del alma del que estoy amando. 

Gracias a la vida que me ha dado tanto 
Me ha dado la marcha de mis pies cansados 
Con ellos anduve ciudades y charcos, 
Playas y desiertos montañas y llanos 
Y la casa tuya, tu calle y tu patio. 

Gracias a la vida que me ha dado tanto 
Me dio el corazón que agita su marco 
Cuando miro el fruto del cerebro humano, 
Cuando miro al bueno tan lejos del malo, 
Cuando miro al fondo de tus ojos claros. 

Gracias a la vida que me ha dado tanto 
Me ha dado la risa y me ha dado el llanto, 
Así yo distingo dicha de quebranto 
Los dos materiales que forman mi canto 
Y el canto de ustedes que es el mismo canto 
Y el canto de todos que es mi propio canto. 

Gracias a la vida


Per els qui vulguin recordar la música insereixo la versió de la pròpia Violeta Parra::

Gracias a la vida by Violeta Parra on Grooveshark

També, i per seguir recordant la seva veu i la seva manera de cantar, aquí tenim "Que te vaya bonito"...On estiguis, Chavela, "que te vaya bonito":

  Que te vaya bonito by Chavela Vargas on Grooveshark

I, finalment, la vinyeta-homenatge d'Elrich que avui publica el diari "El Pais"


1 comentari:

Josep Lluis ha dit...

Sempre sap greu que marxi un personatge com aquest. Jo creia que, conservada com estava en alcohol, segons ella mateixa deia (parlava d'haver-se begut uns 40.000 lts de tequila), encara teniem Chavela per a estona.
Haig de confessar que soc més de Violeta que de Chavela, per tot el que representava de compositora-intérpret-artista multidisciplinar-compromís social i exemple del clan de los Parra. Van ser uns anys en que Xile em va arribar molt endins. Però Chavela també es mereig el teu homenatge.