Amb motiu de la mort de Chavela Vargas que tants anys ens ha acompanyat amb les seves interpretacions i la seva gran personalitat, he recordat, entre altres moltes, la seva versió d'aquesta cançó de Violeta Parra, que des de sempre m'ha semblat un bell cant d'optimisme i agraïment d'algú que sent la vida com un veritable privilegi. Crec que aquest tipus de sentiments fan sentir-se a prop del que anomenem "felicitat" tot i el tràgic final de l'autora.
No he trobat a internet ni el vídeo ni l'audio, però aquí hi ha la lletra:
Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me dio dos luceros que cuando los abro
Perfecto distingo lo negro del blanco
Y en el alto cielo su fondo estrellado
Y en las multitudes el hombre que yo amo.
Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me ha dado el sonido y el abedecedario
Con él las palabras que pienso y declaro
Madre amigo hermano y luz alumbrando,
La ruta del alma del que estoy amando.
Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me ha dado la marcha de mis pies cansados
Con ellos anduve ciudades y charcos,
Playas y desiertos montañas y llanos
Y la casa tuya, tu calle y tu patio.
Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me dio el corazón que agita su marco
Cuando miro el fruto del cerebro humano,
Cuando miro al bueno tan lejos del malo,
Cuando miro al fondo de tus ojos claros.
Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me ha dado la risa y me ha dado el llanto,
Así yo distingo dicha de quebranto
Los dos materiales que forman mi canto
Y el canto de ustedes que es el mismo canto
Y el canto de todos que es mi propio canto.
Gracias a la vida
Per els qui vulguin recordar la música insereixo la versió de la pròpia Violeta Parra::
També, i per seguir recordant la seva veu i la seva manera de cantar, aquí tenim "Que te vaya bonito"...On estiguis, Chavela, "que te vaya bonito":
I, finalment, la vinyeta-homenatge d'Elrich que avui publica el diari "El Pais"
1 comentari:
Sempre sap greu que marxi un personatge com aquest. Jo creia que, conservada com estava en alcohol, segons ella mateixa deia (parlava d'haver-se begut uns 40.000 lts de tequila), encara teniem Chavela per a estona.
Haig de confessar que soc més de Violeta que de Chavela, per tot el que representava de compositora-intérpret-artista multidisciplinar-compromís social i exemple del clan de los Parra. Van ser uns anys en que Xile em va arribar molt endins. Però Chavela també es mereig el teu homenatge.
Publica un comentari a l'entrada