Mentre contemplava la bellesa d'un llac de l'Augergne, vaig trobar-me aquesta informació. Realment estava dins d'un cràter convertit ara en llac. Immediatament vaig pensar que quan tornés a la vida quotidiana, al meu país, passaria a viure dins d'un cràter i, a més, d'un volcà en erupció. Aquesta és la sensació que sento sovint al prendre consiència de l'actual situació econòmica, social i política...
4 comentaris:
Esperem, Ramon, que l'evolució d'aquest volcà a punt d'esclatar que vivim, sigui com la d'aquest cràter de la foto i dels molts que hi ha a l'Auvergne, uns llacs pacífics i tranquils com una bassa d'oli.
CARME: Espere'm-ho!
Fa anys que penso que hauria d'esclatar tot el sistema, i ja està vist que com més triguem pitjor anem. La teva comparació amb el volcà és molt encertada.
JOSEP LLUÍS: La qüestió és que l'esclat sigui controlable i puguem protegir-nos amb màscares anti-gas i proteccions contra les roques i la lava, perquè si no...
Publica un comentari a l'entrada