Etiquetes

dimarts, 30 d’octubre de 2012

L'ESPERA

 
Sempre que veig un gos esperant davant les portes d'un supermercat la sortida del seu amo o mestressa, m'aturo a contemplar-lo.

És una espera tensa, concentrada. Res distreu l'atenció de l'animal.

 Els ulls clavats a les portes del super i el cos petrificat. Quan el seu company humà surt carregat amb les bosses, es produeix al seu cos un petit terratrèmol.

Es posa dret, la cua es dispara, obra la boca  respirant depressa i els ulls sembla que li vagin a sortir de les òrbites.

Les mostres d'alegria son espectaculars...i només feia uns minuts que havia perdut de vista al seu millor amic o amiga.

L'altre dia vaig tenir l'oportunitat de retratar l'espera d'aquest simpàtic cocker.

5 comentaris:

Josep Lluis ha dit...

Tots hem vist un moment con aquest però no se'ns ha acudit de retratar-lo i fer cap comentari.
Davant de la teva capacitat d'observació, cal concloure que es veritat i tens raó en el que dius.

Alba ha dit...

El gos és un animal que sempre que veu al seu amo es posa content..... quina sort!
Molt ben vista la situació i la fotografia!

Emili ha dit...

Tots hem observat moltes vegades aquesta escena tan entranyable, però tu has tingut l'encert de captar-la magníficament amb la teva càmera. Ets un bon observador de la vida, com es desprèn dels teus comentaris. D'un petit detall s'en pot elaborar un gran ventall de pensaments i possibilitats.

Ramon ha dit...

JOSEP LLUÍS I EMILI: La sort de tenir la càmera a punt permet que en un de terminat moment poguem "immortalitzar" una escena que ens ha cridat l'atenció des de fa molts anys. Després, al oferir-la, penjant-la al bloc m'agrada entretenir-me amb un petit comentari..."qui no te feina...jeje

Ramon ha dit...

ALBA: Tinc un amic, que te un gos, i un dia em va dir: "No saps com te l'acabes apreciant: quan arribo a casa al vespre, cansat de treballar, és l'únic de la casa que em demostra que s'en alegra de veurem..."