La naturalitat és el contrari de la sofisticació. A vegades, però, les trobem barrejades.
La majoria de les artistes de cine que surten en aquest vídeo, que van tenir el seu màxim de popularitat ja fa uns quants anys, crec que tenen les dues característiques en equilibri i algunes l'han mantingut fins la seva maduresa.
Potser estic equivocat, però en moltes de les artistes d'ara mateix aquest equilibri costa de trobar i el seu encant és una mica menor... ves a saber si opinaran el mateix els joves d'avui dia...
El vídeo te com a música de fons una de les cançons melòdiques de The Beatles que m'agrada més: "And I love her"
3 comentaris:
Aquesta barreja de naturalitat i sofisticació de la que parles, unida a l'atractiu personal i a grans dots de capacitat artística, és el que llavors en dèiem glamour. Avui dia això ja no es dóna, perquè la societat ha canviat, per bé o per mal, i es prioritzen altres valors. Nosaltres preferim aquells temps perquè eren els de la nostra joventut i plenitud. Tanmateix, convé que ens adaptem a la societat actual, en la mesura que ens sigui possible, per no quedar-ne marginats.
Crec que, sens dubte, l'equilibri del que ens parles és dificil d'aconseguir, i no tant sols en el món del cinema femení. Jo no trobo que el present sigui tant diferent, però aixó és un altre debat.
El pack t'ha quedat bé. El video (perqué cap a la meitat surt la Marilyn, si no...), la banda sonora (fins i tot la opció d'escollir beatle-cançons del final) i la foto dels jardins de Pedralbes (suposo). Amb tot plegat has trobat també l'equilibri.
EMILI I JOSEP LLUÍS: Sigui com sigui, un "hurra" per les artistes que ens agradaven i que ens agraden, siguin de l'època que siguin, i un hurra per la bona música dels Beatles.
Publica un comentari a l'entrada