Etiquetes

dilluns, 31 de desembre de 2012

MOISÈS BROGGI - UN ALTRE EMOCIONANT ADÉU

 Ahir va marxar Rita Levi-Montalcini als 103 anys i avui Moisès Broggi als 104. Dues personalitats de referència pels qui busquem vides exemplars que posin  llum en mig de la foscor.

Reprodueixo el post que vaig penjar el passat agost amb motiu de la lectura de l'últim llibre del Doctor Broggi.

Com en el cas de la eminent neuròloga italiana, la aportació a la medicina del metge català i la seva personalitat, arribaran molt i molt lluny.

 


Edicions 62 ens posa a l'abast aquest llibre deliciós que ens proporciona el privilegi que un home savi de més de 100 anys (nascut al 1908) ens expliqui els seus pensaments sobre la vida, l'existència, la mort, aturant-se en aspectes tan variats com el consumisme, la possibilitat d'un govern global, els nacionalismes, la cultura, les drogues, la demografia, el bé i el mal, l'humanisme, la ciència, la convivència, el sentit de la vida, la religió, la vellesa...


 Reprodueixo a continuació les paraules que, com a conclusió, apareixen en l'última plana del llibre:


 "Ara que sento que la vida passa tan de pressa, ara que el meu cos val tan poc, ara que no desitjo cap bé material i que visc amb el record de tants fets i tantes persones estimades, m'adono que la història de la humanitat no deixa de repetir-se. Veig que les desigualtats són cada vegada més grans. Que els poderosos dominen als més dèbils- Que l'egoisme guanya l'altruisme. 


 Des de la perspectiva de la meva vida, el millor ensenyament el trobo en les paraules de Sant Agustí: "Estima i fes el que vulguis". 


Estic convençut que només aprofundint en l'amor i la generositat la humanitat sortirà endavant."


Apunts sobre la biografia del Doctor Broggi: clica AQUÍ.

3 comentaris:

Carme ha dit...

Ahir et vaig llegir, avui aquest forat que ens queda em sembla immens, potser per més proper.

Ens quedarem amb la sort d'haver-los tingut, amb la sort d'haver-los llegit, amb la sort d'haver aprés d'ells, ni que sigui una ínfima part del que haguéssim pogut aprendre.

Gràcies, Dr. Broggi, descansa en pau.

Josep Lluis ha dit...

D'aquesta parella de centenaris que ens acaben de deixar, un més proper a nosaltres que l'altre per raons òbvies, ens queden les seves sabiduries, les seves reflexions com les que tu ens recordes, la seva feina i sobre tot la seva humanitat. Caldrà veure si algú dels que manen se'n fan ressò.

Júlia ha dit...

Ha viscut una llarga i interessant vida, una sort.