Etiquetes

dissabte, 12 de gener de 2013

ANNA LIZARAN - El teatre plora.



La desaparició d'Anna Lizaran és una d'aquelles grans pèrdues pel món del teatre.

 La recordo al Lliure de Gràcia fa molts anys, a pocs metres dels espectadors, als que ens mantenia sense respirar mentre ella actuava.

 Després, en moltes altres obres, on la seva versatilitat feia que la disfrutessim com actriu en qualsevol registre interpretatiu.

Fa menys d'un any la vaig veure en el seu gran paper protagonista a l'obra "Agost".

 Com anècdota personal, guardo el record de l'alegria que vaig tenir quan, al mateix teatre, veient "Aquella coneguda olor" la vaig tenir asseguda al costat meu, com espectadora.

Se'n va un referent artístic de primeríssim nivell.

 A continuació reprodueixo el post que sobre "Agost" vaig penjar el maig de l'any passat. Veient el vídeo podem recordar, entre altres dels seus singulars aspectes, la seva veu i la seva fantàstica vocalització.



"Agost" és una obra de teatre de gran èxit que s'ha tornat a posar a la cartellera en el mateix escenari on va triomfar la temporada passada, a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.

Destaca, en quant a l'actuació, l'interpretació de l'Anna Lizaran a la que acompanyen un equip d'actrius i actors de primera línea (Emma Vilarasau, Rosa Renom, Maife Gil, Abel Folk, Jordi Banacolocha...)

Les relacions  d'una família americana es posen davant el públic durant més de tres hores (en total son 4 hores i 20 minuts amb dos entreactes de 20 minuts cada un) que passen sense adonar-nos.

 La vida matrimonial dels avis protagonistes, les relacions amb les seves tres filles, les parelles d'aquestes, la neta... son l'argument, dens i intens d'un drama en el que es poden veure moltes de les misèries que afecten a la societat occidental d' avui dia.

No cal dir que es una obra molt recomanable.

Aquí teniu el vídeo resum:

 

3 comentaris:

Carme ha dit...

Jo també la vaig veure per últim cop a Agost.

Jo crec que plorem tots, fins i tot els que com jo tampoc he esta t tant bona espectadora de teatre com hagués volgut. Hi he anat més de tard en tard que no pas de manera continuada. Però gaudint dels bons actors que tenim en aquest país.

La trobarem a faltar i la seva interpretació a Agost em quedarà ben gravada a la memòria.

Josep Lluis ha dit...

Tú sempre tant oportú, ampliant-nos les notícies al moment, encara que, com avui, sigui una mala notícia. Quina sort la teva, jo no he tingut tantes experiències com tu amb la Lizaran. Agraeixo tots els teus comentaris i la teva informació. Ha estat una mort molt sentida. QEPD

Emili ha dit...

La Lizarán era, efectivament, una extraordinària ACTRIU (amb majúscules), però per mi era també un referent a la meva vida, unida al record d'aquell Lliure de Gràcia que ens va obrir la porta a la cultura amb una alenada d'aire fresc, després de la foscor i la sordidesa del franquisme.