Vinils de finals dels seixanta primers dels setanta. El "tocadiscos" de casa el feia treballar de valent. Quan sonaven els Credence l'aire quedava electritzat. Quan els escolto ara sembla que torno per uns instants a aquella època.
Bona troballa la teva. Eren uns californians atìpics. Els hi reconec un mèrit indiscutible: l'haver creat un só propi. Ara ja no em sonen tant frescos com diu en Francesc, però Deu n'hi dó. He seguit la feina del líder de la meva quinta, en John Fogerthy, i crec que la podia haver fet més i millor en solitari.
Els vaig descobrir ja fa molts anys gràcies al meu tiet, que n'era un fan en la seva joventut. Tan me'ls va fer escoltar que ara ja formen part de la meva discografia imprescindible. I no com a discografia històrica, que me'ls poso tot sovint i em fan vibrar d'allò més! M'encanten!
4 comentaris:
segueixen sonant amb una enorme frescor malgrat el pas dels anys
Bona troballa la teva. Eren uns californians atìpics. Els hi reconec un mèrit indiscutible: l'haver creat un só propi. Ara ja no em sonen tant frescos com diu en Francesc, però Deu n'hi dó. He seguit la feina del líder de la meva quinta, en John Fogerthy, i crec que la podia haver fet més i millor en solitari.
Els vaig descobrir ja fa molts anys gràcies al meu tiet, que n'era un fan en la seva joventut. Tan me'ls va fer escoltar que ara ja formen part de la meva discografia imprescindible. I no com a discografia històrica, que me'ls poso tot sovint i em fan vibrar d'allò més! M'encanten!
FRANCESC, JOSEP LLUÍS I PORQUET: Celebro que també us agradi aquest grup i... que per molts anys!
Publica un comentari a l'entrada