Etiquetes

dimarts, 5 de març del 2013

L'AMFITEATRE DE NÎMES



L'amfiteatre romà de Nîmes és un dels millors conservats que podem trobar avui dia. Te capacitat per més de vint mil persones i encara es fan espectacles diversos i corrides de toros.

Quan es visita, la informació que es facilita al turista és força complerta. Tant sobre les característiques constructives, com, principalment, sobre l'ús i costums que s'hi donaven en l'època romana.

Tothom sabem, més o menys, el relacionat amb les lluites de gladiadors, les lluites entre i amb animals salvatges i la utilització de lleons per matar als enemics del règim.

Tot i això, a mi em van sorprendre una sèrie de revelacions al respecte que van trencar-me alguns clixés provinents dels tebeos o de les pelis hollywoodienses.

Aquests són uns quants:

1.-La coneguda salutació prèvia al combat "Ave Caèsar, morituri te salutant" només és va fer una sola vegada en tota la història. En realitat els lluitadors no dirigien cap paraula a l '"editor".

2.- A partir de les primeres repúbliques romanes, els gladiadors no eren esclaus sinó homes lliures, professionalitzats en escoles on es preparaven per guanyar-se la vida a l'arena.

3.- El gest típic de dit amunt, perdó pel vençut, dit avall, mort al vençut tampoc era així. El perdó, l'expressava l"editor" amb el puny tancat amb el dit polse amagat. Quan estenia la ma amb el dit polse desplegat (símbol de l'espasa) volia dir mort pel perdedor.

4.- Gairebé mai es condemnava al perdedor per part de l'"editor", ja que si ho feia tenia que indemnitzar a l'escola del lluitador mort amb una important suma de diners.

5.- El públic creuava apostes en les lluites i el guanyador s'emportava una safata de plata plena de diners.

6.- Es feia una pausa o entremig, que s'aprofitava per matar als condemnats a mort i als presoners de guerra a base de que els lleons o algun os se'ls cruspís de viu en viu. Aquesta part de l'espectacle no interessava gaire al públic. L'avorria, i la gent aprofitava per anar a fer un mos.

7.- Hi van haver gladiadores que es van considerar més provocadores que altre cosa.

8.- En els combats hi havia un arbitre que intervenia per aturar-lo o fer les indicacions oportunes als lluitadors que tenien que seguir unes determinades regles... igual que a la boxa.

9.- Els lluitadors que més combats guanyaven eren reconeguts i admirats socialment. 
Tot plegat molt curiós i impressionant.

5 comentaris:

El porquet ha dit...

Ostres! Quina mà de sorpreses en aquest post! Interesantíssim!

El que no entenc és per què han passat a la fama certs aspectes que estaven allunyats de la realitat... és ben curiós on ens du la ignorància o la tergiversació de la història.

Josep Lluis ha dit...

Carai, carai. Quantes cosetes s'aprenen viatjant eh? Gràcies per compartir-les.

Emili ha dit...

Molt instructiu Ramon. Gràcies per la informació que ens aportes. Els teus comentaris són molt i molt interessants.

Tens raó, el cinema -especialment el made in USA- ens proporciona una "cultureta" adulterada i manipulada que queda dins nostre com un pòsit de falses veritats. Per això convé cercar fonts d'informació solvents i contrastades, com sortosament encare fem molts, entre ells tots els participants d'aquest bloc, tal com es dedueix dels respectius comentaris.

Ramon ha dit...

PORQUET, JOSEP LLUÍS, EMILI: Gràcies pels comentaris. Realment sembla que la història,en aquest tema i possiblementen en altres, s'hagi suplantat a força de guions cinematogràfics o textos novelats que per la seva gran difussió, prenen carta de naturalesa.

Sara ha dit...

Esta imagen siempre me lleva a dar un paseo por la historia...que bonita te ha quedado. Me gusta mucho.
Mi abrazotedecisivo