Agilitat, força, reflexos, energia...joventut. Això és el que vaig veure en aquests dansaires aquest diumenge de Pasqua a Súria on tot el poble organitza i participa en les Caramelles més grans de Catalunya.
Menuts i joves de totes les edats omplen el poble de color, càntics, danses i dispars de trabucs.
El ball de bastons, quan es balla d'aquesta manera, sempre m'ha fascinat. El soroll dels bastons al picar-se entre si i la sincronització dels ràpids moviments transmet sensacions a cavall de la que provoquen els combats esportius i la dança.
A destacar que fins els anys 60 aquest ball estava reservat als homes. Com podem veure, les dones ja s'han convertit, actualment, en expertes bastonaires.
Vídeo muntat amb fotos que vaig fer aquest dia:
4 comentaris:
A mi també m'agraden moltíssim! :-)) Tot i que he de reconèixer que em passo l'estona patint perquè algú no rebi una bastonada, saben tan bé els passos, els girs, els cops, que mai he vist cap accident!
Molt maques les fotos! Què difícil captar el moviment així... a mi m'haurien quedat totes "borroses" :-))
ASSUMPTA: Jo tampoc he vist mai cap accident. Màxim algun petit cop sense conseqüencies. Es veu que s'entrenen a fons.
Mala cosa que les dones s'hagin convertit en expertes bastoneres. Ara correm el risc de que a banda de les bastonades verbals que ens deixen anar quan, segons elles, no ens hem porta bé, hi afegeixin un ball de bastons, amb música i tot. Jo, per precaució. això a la Júlia no li ho explico. Millor no donar-li idees.
Bromes a part, el ball de bastons és fascinant, com molt bé expliques.
EMILI: Jaja!. Sort que aprendre a fer anar els bastons tot ballant encara no es per les dones una afició massa majoritària. Si arriba a ser-ho els homes tindrem que apuntar-nos a un esbart urgentment per allò d'aprendre a parar els cops.
Publica un comentari a l'entrada