Poder guanyar-se la vida dignament, una aspiració, una necessitat i un dret.
La foto és d'una pintura mural que es troba en un carrer de Palau (Sardenya). En molts pobles d'aquesta illa hi ha la costum de pintar murs i façanes amb escenes de la vida quotidiana passada o actual. Tot un goig per la vista.
Per acabar, i encara que les coses estan més aviat per plorar que per riure, aquestes cançonetes de La Trinca, amb l'humor irònic que els caracteritzava: "I el pobre poble què?" i "La Revolució": i l'impagable vídeo de la seva versió de l' "Avanti popolo"
Per acabar, i encara que les coses estan més aviat per plorar que per riure, aquestes cançonetes de La Trinca, amb l'humor irònic que els caracteritzava: "I el pobre poble què?" i "La Revolució": i l'impagable vídeo de la seva versió de l' "Avanti popolo"
2 comentaris:
Quin mural més maco has captat!. Quan reivindicar el dret al treball i la resta de drets ciutadans s'està convertint en una farsa, crec que hauriem d'anar més enllà.
La Trinca, com sempre, genials malgrat els anys.
Quan veig coses tan boniques com aquests murals no puc evitar el pensament "negatiu" de que "aquí ja l'haurien embrutat, guixat i grafitat per damunt"
Poder viure dignament... i pensar que seria possible si tot es repartís millor!!
Publica un comentari a l'entrada