Etiquetes

dijous, 13 de juny del 2013

CATALANA DE GAS





Aquesta pereciosa torre modernista, contruida al 1908 per l'arquitecte Josep Domènech i Estopa formava part de les instal-lacions de la Companyia Catalana de Gas.

L'estructura de ferro forjat, que contenia un immens dipòsit de gas des de el que es distribuia als ususaris de Barcelona, és del 1868 i el va crear l'enginyer Claudio Gil.

Actualment forma part de l'anomenat Parc de la Barceloneta i l'interior de l'estructura de ferro és una pista de bàsquet.

La tecnologia avança, els temps canvien i fa que desapareixin moltes coses. Per sort, alguns van decidir que calia conservar, al menys una mostra significativa d'allò que tant va representar en la incipient industrialització del pais a principis del segle passat.

Avui, el Parc de la Barceloneta llueix espaiós i bonic, amb força gent de totes les edats, que el gaudeixen tant per descansar, com per passejar o jugar.

 La torre modernista i l'estructura de ferro forjat  presideixen i honoren l'espai.

2 comentaris:

Emili ha dit...

A mi m'ha cridat sempre l'atenció que es construís una torre tan bella per fer la funció, simplement, de dipòsit d'aigua.

Al coincidir a Catalunya l'etapa de la industrialització amb l'esclat del magnífic, i peculiar, modernisme nostrat, amb arquitectes extraordinaris, ha permès que ens quedin autèntiques meravelles industrials com, per exemple, la fàbrica Casarramona (actual CaixaFòrum) de Puig i Cadafalch. I tantes altres... També se m'acudeixen ara els cellers modernistes, bells i funcionals.

Ramon ha dit...

EMILI: Sempre que he anat a visitar alguna d'aquestes antigues fàbriques, cellers, etc. fetes pels mestres del modernisme, penso que el goig per l'estètica que tenien els "amos" que ho feien possible era molt superior al que es veu avui dia. Vaig escoltar fa molt de temps a l'Oriol Bohigas dir que inclús els antics pagesos construïen les quadres del bestiar tan bé, que actualment poden servir per allotjar restaurants de luxe (per exemple Can Fabes a Sant Celoni). Això ho deia davant del desolador espectacle de les quadres i granges d'avui dia, fetes barroerament (amb teulades d'uralita fins fa ben poc) i que embruten el paisatge.