Etiquetes

dilluns, 5 d’agost de 2013

UN APUNT MÉS SOBRE L'EDAT MITJANA



Després de penjar l'anterior post "Bondats de l'Edat Mitjana" va venir-me al cap una vegada més que les més grans atrocitats de la humanitat es van originar fa molt poc, en ple segle XX, a Europa, bressol de la civilització: dues guerres mundials amb milions de víctimes...l'Edat Mitjana quedava molt lluny.

La casualitat ha volgut que avui mateix, rellegint el famós llibre de Herman Hesse "El llop estepari", em retrobés amb aquesta interessant reflexió:

"Una vez, después de una conversación acerca de las llamadas crueldades en la Edad Media, me dijo: 

— Esas crueldades no lo son en realidad. Un hombre de la Edad Media execraría todo el estilo de nuestra vida actual no ya como cruel, sino como atroz y bárbaro. 

Cada época, cada cultura, cada costumbre y tradición tienen su estilo, tienen sus ternuras y durezas peculiares, sus crueldades y bellezas; consideran ciertos sufrimientos como naturales; aceptan ciertos males con paciencia. La vida humana se convierte en verdadero dolor, en verdadero infierno sólo allí donde dos épocas, dos culturas o religiones se entrecruzan. 

Un hombre de la antigüedad que hubiese tenido que vivir en la Edad Media se habría asfixiado tristemente, lo mismo que un salvaje tendría que asfixiarse en medio de nuestra civilización. Hay momentos en los que toda una generación se encuentra extraviada entre dos épocas, entre dos estilos de la vida, de tal suerte, que tiene que perder toda naturalidad, toda norma, toda seguridad e inocencia."

Foto: Najac (Midi Pyrénées) - juliol 2013

5 comentaris:

Emili ha dit...

Molt interessant la reflexió del teu post. És lamentable que la Història de la Humanitat s'hagi forjat en la violència.

Hi ha, però, un llum d'esperança: La nostra cultura s'està començant a qüestionar aquesta via per solucionar conflictes. Cada cop hi ha més veus que aposten per la pau i el diàleg, tot i que els poderosos i les oligarquies intenten ofegar-les i les menystenen. Suposo que veus sensates n'hi ha hagut sempre. L'avantatge és que ara tenen més possibilitats de difusió, amb la llibertat d'internet i les xarxes socials.

Bé, ja veus, intento com sempre donar un missatge optimista... que "no ens abarateixin els somnis".

Emili ha dit...

Per cert, la foto és fantàstica

Ramon ha dit...

EMILI: Tan de bo que avancem en la direcció del diàleg per aonseguir la pau que la majoria de la humanitat desitgem. Ja seria hora!.
La foto va ser un regal de la casualitat. A les vuit del matí, a l'obrir la finestra de l'habitació on estavem hostatjats va apareixer el castell sobresortint a la boira amb les cases del poble a primer terme completament nítides.

Sara ha dit...

Que fotaza Ramón y que reflexiones. Nosotros hemos vuelto del sur, de nuestro descanso, ha sido extraño, he ido medicada a tope y esta sensación de vértigo aún no se va, me empiezan a hacer pruebas a últimos de agosto a ver si ahora en estos días que vamos a mi paraiso me recupero de esta fuerte crisis de estrés que me superó y me trajo todo este batiburrillo.
Dale un abrazote muy fuerte a Montse y otro para ti, siempre que mi mareo me lo permita ya estaré por aquí como de costumbre, que no me dejan andar mucho al ordenador porque no me viene muy bien.
Lo dicho, abrazotedecisivo a los dos.

Ramon ha dit...

SARA: Deseamos tu rápida y completa recuperación. Llanes no te fallará!. Un fuerte abrazo, Sara.