A la festa d'Ochagavía, gairebé no es troba a faltar cap personatge representatiu dels que podien viure fa cent anys al poble.
Aquesta senyora, fent de "beata", portava a sobre tots els additaments que l'identificaven com a tal.
Pels que la respectaven, ser "beata" era sinònim de persona religiosa, piadosa, fervent, devota, fervorosa.
En canvi, pels qui la menyspreaven, era sinònim de puritana, retrògrada, estreta de mires, intransigent.
Segurament, i com ella probablement volia, a pocs deixava indiferents.
2 comentaris:
Ja ja. Molt ben conseguida la representació. Aquests d'Ochagavia s'ho munten bé. I pel que es veu sempre hi hà algun fotoreporter a l'agüait.
JOSEP LLUÍS: Amén.
Publica un comentari a l'entrada