Etiquetes

dilluns, 15 de desembre de 2014

SOBRE ELS DRETS I ELS DEURES DELS HUMANS



El dia 10 d'aquest mes de desembre es va celebrar el Dia dels Drets Humans.

Això de dedicar un dia a un tema concret no crec que tingui massa transcendència, més enllà de la comercial quan parlem del dia de la Mare, del Pare, dels Enamorats, etc.

Quan aquesta repercussió comercial no existeix, la dedicatòria preten que se'n parli d'allò que es recorda i la veritat és que de vegades es fa però d'altres no.

Aquest dia 10, vaig escoltar sobre els Drets i els Deures Humans una xerrada molt interessant que em va portar a cercar a la xarxa detalls sobre la qüestió, els quals els reprodueixo més endavant.

Després d'escoltar i llegir, la reflexió que em faig és la següent:

La promulgació de principis ètics és una cosa important, però quan es vulneren sistemàticament, inclús pels que els han promulgat, la decepció es molt gran.

Només cal veure la quantitat de drets i deures que no es compleixen i la quantitat de paisos que ni tant sols els han signat i molts dels que els han signat només en respecten una petita part.

És doncs evident que tal com estan muntats els "poders" avui dia, mai s'arribarà a complir ni una dècima part d'aquests drets i deures.

Penso, doncs,  que caldria un nou plantejament de la governança a nivell mundial que tingués com a únic objectiu fer realitat aquests principis encomiables. Una ONU humanitzada i responsable que els fes complir. Per ara una utopia.

Tan de bo en el futur sigui una realitat.

SOBRE ELS DRETS:

-  El Prèambul

El Preàmbul enuncia set consideracions prèvies a la Proclama. Es considera que el reconeixement de la dignitat de tot membre de la família humana està a la base de la llibertat, de la justícia i de la pau; el menyspreu d'aquesta dignitat ha originat moltes barbaritats. 

Es considera essencial protegir les persones amb drets fonamentals, establir relacions amistoses entre els països, afavorir el progrés social, instaurar millors condicions de vida.

El conjunt de la declaració expressa un ideal comú de la comunitat de nacions, un ideal moral mínim i compartit que ha de guiar les relacions entre les persones. Un ideal comú que és inalienable, que és universal, que és innegociable.

- Els 30 Articles

Els 30 Articles de la Declaració contenen una proclamació de principis i de drets. 

Uns drets es presenten com a fonamentals o personals: com el dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat. 

Uns altres són drets civils i polítics: com el dret a la propietat o a la intimitat o com el dret al sufragi universal i secret o el dret a la llibertat d'associació. 

Altres són drets econòmics, socials i culturals: com el dret a formar família o a l'habitatge o com el dret al treball i a un salari igual per igual treball o com el dret a l'educació.

Els 30 Articles es poden enunciar, d'una manera només indicativa, de la següent manera:

Indicació sobre cada un dels 30 Articles

1. Tots els éssers humans naixem lliures i iguals

2. Tothom té dret a aquests drets

3. Dret a la vida

4. Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud

5. Ningú no serà sotmès a tortura

6. Tot ésser humà té dret a una personalitat jurídica

7. Tots som iguals davant la llei

8. Tothom té dret a defensar-se davant els tribunals

9. Ningú no podrà ser detingut arbitràriament ni desterrat

10. Dret a un judici just

11. Dret a la presumpció d'innocència

12. Dret a la intimitat

13. Dret a la llibertat de moviment

14. Dret d'asil

15. Dret a la nacionalitat

16. Dret al matrimoni

17. Dret a la propietat

18. Dret a la llibertat de pensament, consciència i religió

19. Dret a la llibertat d'expressió

20. Dret a la llibertat de reunió

21. Dret a la democràcia

22. Dret a la seguretat social.

23. Dret al treball

24. Dret a l'oci

25. Dret a un nivell de vida adient

26. Dret a l'educació

27. Dret a la cultura

28. Dret a l'ordre social

29. Dret a les llibertats i al respecte de la comunitat

30. Dret a que aquests drets no siguin suprimits en cap circumstància




Els drets humans no s'acaben amb la Declaració de 1948. 

El redactat d'aquesta no s'ha modificat, però en anys posteriors s'han anat introduint i aprovant altres drets amb nous documents; així, s'han reconegut els drets dels infants, el dret a no discriminació de la dona, el dret a un entorn saludable, etc.



SOBRE ELS DEURES:

La UNESCO, l'any 1998 (50 anys després de la promulgació dels DRETS, va promoure i publicar aquest document relacionat amb els DEURES:

 - Preàmbul

El Preàmbul conté l'explicació de per què és necessària, però també possible, la formulació de deures i responsabilitats per al seu compliment apropiat.

La Declaració ens introdueix en el problema al que estem avui confrontats: la preocupació pel fet que cinquanta anys després de l'adopció de la Declaració Universal de Drets Humans, i la subsegüent adopció d'altres instruments de drets humans, les greus violacions dels drets humans i de les llibertats fonamentals i el seu menyspreu continuen vexant la consciència de la humanitat

El preàmbul reafirma que el respecte per la dignitat i la igualtat de drets de tots els éssers humans consagrats a la Declaració Universal de Drets Humans constitueix la base inalienable de la pau, la democràcia, la seguretat humana, la llibertat, la justícia i el desenvolupament al món, i també reitera la importància universal, l'abast mundial i la indivisibilitat dels drets reconeguts a partir de la Declaració de 1948. El preàmbul resumeix la raó d'aquesta innovadora declaració: la consciència que el gaudi efectiu i la posada en pràctica dels drets humans i de les llibertats fonamentals estan vinculats a l'assumpció dels deures i responsabilitats implícits en tals drets

 - Capítol 1

El capítol 1 formula les definicions de deures i responsabilitats que seran usades en aquesta declaració.

En el seu article 1 es defineix el "haver de” com una obligació ètica o moral, i "responsabilitat" com una obligació que té força legal d'acord amb el dret internacional actual. Per la seva banda, "la comunitat mundial" refereix als estats i les seves autoritats, les organitzacions intergovernamentals i les no governamentals, les corporacions públiques i les privades, incloent les transnacionals, altres entitats civils, pobles, comunitats i les persones en forma col·lectiva. 

A continuació en l'article 2 s'explicita com els membres de la comunitat mundial són els titulars de responsabilitats i deures col·lectius i individuals per promoure el respecte universal, l'observança dels drets humans i les llibertats fonamentals. El paràgraf 7 d'aquest article estableix la relació entre drets, deures i responsabilitats: Com a titulars dels drets humans i llibertats fonamentals, totes les persones, pobles i comunitats, en exercici dels seus drets i llibertats, tenen l'obligació i la responsabilitat de respectar els de els altres i l'obligació de tractar de promoure i observar tals drets i llibertats.

- Capítols següents:

Els capítols següents defineixen específicament deures i responsabilitats a partir dels drets humans.

El capítol 2 tracta sobre el dret a la vida i a la seguretat humana:
El deure i la responsabilitat de la protecció de la vida i a aconseguir la supervivència tant de les generacions actuals com de les futures .

L'obligació i responsabilitat de promoure la seguretat col·lectiva i la cultura de la pau.

L'obligació de promoure el desarmament en interès de la pau 

L'obligació d'intervenir per impedir greus violacions dels drets humans.

L'obligació i la responsabilitat de respectar el dret humanitari internacional en temps de conflictes armats 

El deure i la responsabilitat de l'ajuda humanitària i la intervenció 

L'obligació i la responsabilitat de protegir i promoure un medi ambient segur, estable i sa 

El capítol 3 està dedicat a la seguretat humana i a un ordre internacional equitatiu:

L'obligació i la responsabilitat de promoure un ordre internacional equitatiu 

El deure alleujar el deute usurer.

El deure i la responsabilitat de promoure un desenvolupament científic i tecnològic segur, responsable i equitatiu 

Els deures i responsabilitats de les corporacions públiques i del sector privat.

El deure i la responsabilitat d'impedir i castigar el crim internacional organitzat.

L'obligació i la responsabilitat d'eradicar la corrupció i establir una societat ètica.

El capítol 4 accentua la importància de la participació significativa en els assumptes públics;
El deure i la responsabilitat d'aconseguir una participació significativa en els assumptes públics 

El capítol 5 estableix pel que fa a les llibertats d'opinió, d'expressió, de reunió, d'associació i de religió:

L'obligació i la responsabilitat de respectar i assegurar la llibertat d'opinió, d'expressió i dels mitjans de comunicació.

Deures i responsabilitats referents a les tecnologies de la informació i de les comunicacions

L'obligació i la responsabilitat de respectar i assegurar la llibertat de reunió i d'associació 

El deure i la responsabilitat de respectar i assegurar la llibertat de religió, creences i consciència 

El capítol 6 desenvolupa els deures a partir del dret a la integritat personal i física:

El deure i la responsabilitat de respectar i assegurar la integritat física i personal 

El deure i la responsabilitat de respectar i assegurar el dret a la llibertat personal i a la seguretat física 

L'obligació i la responsabilitat de prohibir i impedir l'esclavitud i les institucions i pràctiques anàlogues a l'esclavitud

El deure i la responsabilitat de respectar i assegurar l'absència de tortura, de tractes o càstigs cruels, inhumans i degradants 

El deure i la responsabilitat de prevenir i eradicar les desaparicions forçoses

El capítol 7 exposa convincentment les obligacions i deures sobre la igualtat:

L'obligació de respectar i assegurar un tracte igual i la no discriminació

El deure i la responsabilitat de respectar i assegurar la igualtat

L'obligació i la responsabilitat d'assegurar la igualtat racial i religiosa

El deure i la responsabilitat d'assegurar la igualtat de sexe i de gènere

El deure i la responsabilitat d'assegurar la igualtat de les persones discapacitades

El capítol 8 explicita la *normatividad per a la protecció de les minories i dels pobles indígenes;

El deure i la responsabilitat de respectar i protegir els drets de les minories

El dret i la responsabilitat de respectar, protegir i promoure els drets dels pobles indígenes

El capítol 9 reforça a través de l'enunciació d'obligacions i responsabilitats els drets dels nens i dels ancians;

L'obligació i la responsabilitat de respectar, protegir i promoure els drets dels nens

El deure i la responsabilitat de promoure i fer que es realitzin els drets i el benestar dels ancians

El capítol 10 està dedicat a temes del treball, la qualitat i el nivell de vida:

El deure i la responsabilitat de promoure el dret a un treball justament remunerat

El deure i la responsabilitat de promoure la qualitat de vida i un nivell de vida adequat

El capítol 11 tracta els deures pel que fa a l'educació, les arts i la cultura:

El deure i la responsabilitat de promoure i aplicar el dret a l'educació

El deure i la responsabilitat de fomentar les arts i la cultura

El capítol 12 conté les normes per al dret als recursos i una clàusula:

El deure i la responsabilitat de preveure i aplicar recursos efectius

El deure observar i posar en pràctica la Declaració de Responsabilitats i Deures Humans

La declaració agrega al final una clàusula de no derogació .

Vinyeta baixada d'internet

2 comentaris:

Josep Lluis ha dit...

Carai, mareja llegir tota la informació que ens aportes, i més quan te'n adones de la gran quantitat de incumpliments que es produeixen a diari, com tu molt bé dius.
Per exemple al Article 7, aón diu "tots som iguals davant la llei", faltaria afegir "excepte les infantes i els poderosos".
Etz. etz.
També fa somriure la utopia que cites de "una ONU humanitzada i responsable".
Has fet una bona feina. És d'agrair.

Ramon ha dit...

JOSEP LLUÍS: D'entrada semblaria que els drets i deures humans es podrien resumir en dos o tres grans principis morals o inclús amb uns quant refranys, però el tenir que entrar en detalls concrets el text es fa una mica bastant indigerible. Sigui pel que sigui, que lluny està l'humanitat d'acostar-se no al 100%, ni al 20 per cent d'aquestes ben intencionades declaracions.