Quan l’aire que respires es carrega de contaminació, sigui la dels tubs d’escapament dels cotxes, o de la que emana de les pàgines dels diaris, de les emissores de ràdio o de la televisió, un bon refugi, és la contemplació d’un espectacle relaxant com el que ofereix el mar i el cel en moments de calma.
Avui dia, tal com estan les coses, si es pogués, seria bo no moures massa dels refugis perquè quan surts, l’ambient a fora segueix sent gairebé irrespirable.
Foto: Sitges. gener 2015
3 comentaris:
Completament d'acord amb les teves reflexions.
M'agrada el parel.lisme de linees de la foto.
Quan l'he vista m'ha recordat la cançó de'n Raimon: El mar respira calma.
JOSEP LLUÍS: Preciosa la cançó que assenyales.
..."L'últim sol de la tarda
besa els llavis de l'aigua."
Publica un comentari a l'entrada