Aquests dies festius, per allò d'estalviar-nos aglomeracions a la carretera, ens hem mogut amb Rodalies-Renfe. L'experiència ha estat bona.
Esperant el nostre tren a l'estació de Cubelles vaig fer aquestes fotos i vaig pensar que els trens formen part dels meus records més antics.
De molt petit, el meu pare s'aturava sempre amb mi davant l'aparador de la botiga "Palau" del carrer Pelai, on per una maqueta circulaven trens miniatura de la marca Märklin. Era a prop de casa i hi passàvem amb freqüència. Mai em cansava de mirar-ho.
També recordo molt bé els "viatges" a la Floresta amb els vells trens de seients de fusta i a Piera amb fumejants i sorolloses màquines de vapor; i, quan jo tenia nou anys, un viatge de colònies escolars a Segovia amb transbord a Madrid-Atocha, al mes d'agost empassant-nos el fum de carbonet de la màquina a l'entrar en un túnel. Durada del viatge: gairebé 24 hores. També els trens que portaven a les platges del Maresme, que els diumenges col·lapsaven l'Estació de Rodalies al costat de la de França i on grans, joves i petits anàvem comprimits com sardines en llauna.
He de dir que les experiències que he tingut més recentment amb els trens ràpids i moderns tipus Euromed i, sobretot l'AVE, m'han resultat gratificants.
El tren, és un sistema de locomoció ràpid, net i segur, que quan funciona bé val pena utilitzar i quan no ho fa cal exigir que ho faci. En aquest punt penso amb els problemes que té la xarxa de rodalies pels que han de fer-la servir cada dia per feina.
Per cert, en pensar amb trens, penso també amb els que hem vist amb tantes pel·lícules i reportatges de diverses èpoques i països; amb la quantitat de música i cançons que hi ha amb el tren de protagonista; amb la d'històries literàries i cinematogràfiques en les que el tren és l'escenari i el paisatge.
1 comentari:
El món dels trens és tot un món.
Qui, petits i grans, no guarda profunds records dels trens que ens han allunyat i ens han tornat a casa?
Publica un comentari a l'entrada