Etiquetes

dissabte, 29 d’agost del 2015

QUAN UNA INSTANTÀNIA FA HONOR AL SEU NOM


Aquesta foto la podia haver fet una dotzena de vegades amb l'únic objectiu de recollir el magnífic i gran grafiti que s'hi veu. En cap altre, però i potser mai més, hauria sortit la imatge de l'home que surt reflectit al vidre de la porta que hi ha a l'esquerra de la pintura. Mig segon abans o després de disparar l'home no hi era. 

La casualitat sempre juga i moltes vegades mig segon, un instant, és suficient per ser-hi o ja no ser-hi.

2 comentaris:

Josep Lluis ha dit...

Molt maca la foto, i oportuna. Ja es veu que a Amèrica tot es gran, fins i tot els grafitis. Encara que els homes semblen ser de talla normal.

Ramon ha dit...

JOSEP LLUÍS: Curiosament aquest "big" grafiti está a "litlle" Italy; de les poques coses litlle que hi ha per allà.