Etiquetes

dilluns, 3 d’agost del 2015

QUAN UNS ULLS...



Quan uns ulls són bonics i expressius i a més són els de la meva néta, es converteixen en un imant que no puc ni vull deixar de mirar quan els tinc davant ni de recordar amb joia quan estic lluny d’ella.
Etiquetes de comentaris: ,

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Fars potents i dolços alhora, que, a més, ens injecten vida...

4 d’agost del 2015, a les 9:06
Ramon ha dit...

XIRUQUERO-KUMBAIÀ: Encertades totes i cada una de les teves paraules.

5 d’agost del 2015, a les 12:07

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)