Etiquetes

dilluns, 3 d’agost de 2015

QUAN UNS ULLS...



Quan uns ulls són bonics i expressius i a més són els de la meva néta, es converteixen en un imant que no puc ni vull deixar de mirar quan els tinc davant ni de recordar amb joia quan estic lluny d’ella.

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Fars potents i dolços alhora, que, a més, ens injecten vida...

Ramon ha dit...

XIRUQUERO-KUMBAIÀ: Encertades totes i cada una de les teves paraules.