Etiquetes

dilluns, 5 d’octubre de 2015

"MANDARINES" CONTRA LES MALEÏDES GUERRES


A l'anterior post platejava utòpicament dues possibles maneres d'evitar les guerres: a) que els acords que es produeixen quan les guerres s'acaben, s'aconseguissin abans de començar les matances; i b) que la ONU fos realment efectiva, amb un sistema de govern amb la suficient autoritat i força moral per solucionar els conflictes sense vessar una gota de sang.

Casualment, la pelí cula que vaig veure ahir, "Mandarines" és un missatge contra les guerres a partir de l'actitud, la saviesa i la bondat d'un fuster estonià que durant la guerra d'Abkhàzia, a la dècada dels noranta, recull i cuida a casa seva dos combatents enemics, un georgià i un txe-txè, greument ferits en un combat que es produeix a pocs metres del seu taller.

Durant la convalescència d'ambdós soldats, es produeix el trànsit de l'odi visceral que senten l'un vers l'altre pel fet de ser oficialment enemics a l'estimació que neix en ells quan es reconeixen dos éssers humans gairebé iguals encara que tenen llengües i creences diferents. El paper del vell fuster és decisiu, posant paraules de pau i sentit comú on hi havia, originàriament, aquell odi que alguns els hi van inocular.

Les guerres gairebé sempre són actes de pirateria. El bàndol atacant persegueix el botí de l'atacat (terres, béns, diners, matèries primeres, armes, etc.), que en cap cas està disposat a deixar-se'l arrabassar. Per aconseguir la gent disposada a lluitar fins a morir, s'enceten campanyes de demonització de l'adversari. L'enemic no és una persona, és una rata que s'ha d'exterminar, perquè si no es fa així, serà la rata la que ens matarà nosaltres.

Fer-se immune a aquestes campanyes de l'odi i relacionar-se personalment per conèixer com més gent d'arreu millor i sobretot dels que ens diuen que són dimonis i a qui els hi diuen també que nosaltres o som, són dues bones maneres d' avortar la llavor que porta als enfrontaments entre pobles o societats.

Si no heu vist aquesta pel·lícula, us la recomano.

Aquí teniu el tràiler:

4 comentaris:

Júlia ha dit...

Una bona pel·lícula, em va agradar molt, malauradament ni el cinema ni la literatura pacifista que ja té una llarga trajectòria aconsegueixen que s'acabin les guerres, quan no és en un lloc és en un altre.

Ramon ha dit...

JÚLIA: Tens raó. Els interessos que es mouen (indústria armamentística entre molts d'altres)són tan grans i tenen tan poder,que sembla que no hi ha res a fer. Tot i això, la cultura de la pau s'ha de anar treballant incansablement per part de la gent de bona voluntat, que crec que som majoria. Tots som o podem ser víctimes de les maleïdes guerres.

José Luis ha dit...

Interessant descripció la teva. Prenc nota de la teva recomanació.

Sara ha dit...

Yo la veré estimado Ramón, la temática me encanta, y por lo que dices se trata bien en la peli asi es que hay que verla...pero sabes? hasta las guerras han cambiado...ahora son más económicas que ideológicas...ahora hasta la ideologia, los valores, los sentimientos, la humanidad ....todo lo compra el dinero...todo se vende por dinero...bien triste, pero real.
Mi abrazotedecisivo y enhorabuena por tu post