Etiquetes

dijous, 19 de novembre de 2015

LA VIOLÈNCIA QUE ENS ENVOLTA I LA QUE ENS EXPLICAVEN DE PETITS



Una matança com la que ha passat fa uns dies a París, ens afecta especialment. La proximitat geogràfica i cultural fa que ens identifiquem amb les víctimes molt més que si el mateix fet hagués passat a una llunyana ciutat d’un altre continent dels que anomenem tercer món. 

De fet cada dia moren en actes violents centenars o milers de persones innocents que  deixen poc rastre en les nostres consciències.

La qüestió és que aquesta vegada, entre altres reflexions sobre el fet de la violència d’alt nivell, m’ha donat per pensar que ja de ben petits, al col·legi, els educadors, ens explicaven fets d’una violència extrema i alguns els justificaven i tot .

Fent un petit inventari d’aquells que aleshores van impressionar-me, començaré pels que a la classe d’història sagrada ens explicaven que va provocar el mateix Déu:

1.- El diluvi universal: càstig diví on només es va salvar Noé i els que van embarcar-se amb ell.

2.- La destrucció amb una pluja de foc de Sodoma i Gomorra: un precedent del que va passar al segle XX a Hirosima i Nagasaki.

3.- Les deu plagues d’Egipte: fam, malalties terribles, llagostes…que van rebre com a càstig diví tots els habitants d’aquell país.

4.- L’infern: on Déu enviava a tots els pecadors no arrepentits a cremar en mig de sofriments indescriptibles durant tota l’eternitat i sense possibilitat de salvació.

5.- Les persecucions, martiri i mort de milers de cristians en el circ, devorats pels lleons. Segles més tard, els cristians perseguirien a infidels de diversa categoria també fins a la mort, en molts casos utilitzant mètodes tan terribles com les fogueres.

Vas creixent i a classe d’història t’expliquen cruentes batalles, guerres, exterminis i genocidis, tot en nom de déus, cultures i territoris.

Quan veus, llegeixes i escoltes les barbaritats que es van fer a les “nostres” guerres, la civil i les dues mundials, i d’això fa quatre dies, et costa donar crèdit i arribes a la conclusió que el gènere humà es pot convertir en una màquina assassina en qualsevol moment, i és aleshores quan penses que segurament no tenim remei.

Ara mateix estem en mig d’un ambient on pot passar qualsevol cosa i cap de bona, a més de les que ja han passat. Bombes, míssils, metralletes… armes carregades d’odi, d'anhels de revenja, de por i de misèria moral, armes que per cert són comprades i venudes entre països com si es tractes de caramels.

A pesar de tot, només tinc un desig: que un dia, la pau amb justícia i llibertat, acabi sent possible! 

4 comentaris:

Júlia ha dit...

Malgrat el que aquests dies es comenta crec que hem millorat en el tema de la violència, sobretot en la quotidiana, al menys a occident, no fa tants anys era habitual, tolerat i fins i tot aconsellat pegar a les criatures per part de pares i mestres i matar dones adúlteres estava ben vist i ho cantaven en els tangos i d'altres cançonetes, de tota manera el món és com és i quan no rebem aquí reben allà. Avui moltes coses passen, però estan mal vistes, 'algo es algo'

Ramon ha dit...

JÚLIA: Cert el que dius sobre la millora de la violència "de proximitat" a occident. Tot al contrari que la violència de gran abast com són les guerres i el terrorisme, per exemple, que estan en un punt àlgid. Les matances d'innocents amb armament de gran capacitat destructiva les tenim cada dia als medis i ja a casa nostra. També el mal immens que provoquen les armes financeres que no vomiten foc però que provoquen que milions de persones morin de gana i de malalties que per nosaltres són fàcilment guaribles.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

"Fet i deixat estar": vet aquí una dita ben nostrada per a dir que la feina no és ben acabada, que no és polida. Sovint em ve al cap quan per episodis violents hom prova de reflexionar sobre l'arrel del problema i ens adonem que potser els humans som així, fets i deixats estar. Però "qui" no ha acabat la feina, l'evolució? I quin misteri religiós alhora.

Sara ha dit...

Que el mundo está convulso...que la gente está loca...que yo cada vez entiendo menos y esto todo me supera más...que un día de esos que subo muy alto...a la cima más alta, a la majada más alejada...allí me quedo yo.
Abrazotedecisivo Ramón