Etiquetes

dimarts, 12 de gener del 2016

ELS METGES, LA NATURA, LA CIÈNCIA I LES SUPERSTICIONS


A finals dels anys 80 vaig llegir la coneguda i exitosa novel·la "El metge" de Noah Gordon. Em va agradar molt.

La història d'un jove anglès del segle XI que perd la mare als nou anys d'un atac d'apèndix i que, obsessionat per aconseguir els coneixements suficients per guarir malalties com aquella, fa un periple fins a Pèrsia on s'instrueix al costat del gran savi Ibn Sina (Avicena) que en aquella època era considerat un dels millors metges del món.

La pel·lícula que s'ha fet sobre el llibre l'he vist fa uns dies,  m'ha permès recordar molts detalls que m'han portat a fer algunes reflexions.

Les malalties i la mort, inherents a la naturalesa humana han estat combatuts de moltes maneres pels humans des de sempre.

Contra les malalties s'han anat trobant remeis i moltes d'elles que fa anys eren mortals ara no ho són. Amb això aconseguim que la mort es retardi, no pas erradicar-la, com tothom sap, però no està gens malament viure sans uns quants anys més del que es vivia fa, per exemple, un segle.

Els remeis contra les malalties són molt variats i la majoria d'ells van evolucionant enormement a mesura que la ciència avança. La ciència, però, es troba i s'ha trobat sempre amb obstacles per tirar endavant.

En l'obra de Gordon en visualitzen des de les horroroses condicions de vida en les que vivien els europeus fa mil anys en quant a higiene i alimentació fins les trabes de tot tipus que les creences religioses, en aquest cas les cristianes, musulmanes i jueves, i les supersiticions posaven per aplicar noves teràpies i impedien les investigacions més elementals.

Ara, en ple segle XXI, on els antibiòtics, la cirurgia i els avançats tractaments de tot tipus que tenim a l'abast, justifiquen el valor de la ciència,  les traves s'han reduït, però encara existeixen. Algunes d'aquestes traves, sostingudes amb arguments irracionals, autènticament medievals i sovint esgrimides des d'estaments on la ciència, en sentit estricte, brilla per la seva absència.

Un exemple: Sobre les solucions mèdiques actuals de la infertilitat, l'Església catòlica s'oposa a qualsevol tipus de tractament de reproducció assistida i els rebutja per antinaturals. Per a l'Església tota fecundació fora de l'acte sexual comporta una manera no humana, no natural i incompatible amb la dignitat del nou ser concebut.
L'Església rebutja aquestes tècniques de fecundació per considerar-les contràries a la moral ja que intervenen la masturbació i la fecundació artificial.
El  rebuig de l'Església ha portat al fet que alguns sacerdots rebutgessin atorgar el sagrament del baptisme a nens nascuts mitjançant l'ús de la reproducció assistida adduint que l'Església no admet que s'administri el baptisme en aquests casos

Vídeo del tràiler:

 

1 comentari:

José Luis ha dit...


A mi també em va agradar força el llibre quan el vaig llegir, i veritablement és un tema ideal per fer un film. M'estranya que no s'hagi fet abans.

Molt interessant el teu text. És quasi un tractat resumit sobre el tema. Sobre l'exemple de l'últim paràgraf: "Sin Comentarios". Valdria més que fessin neteja de tota la púrria que hi ha allà dins.