A través de la pel·lícula francesa "El Jutge" ("L'hermine") l'espectador es troba en un procés judicial en què es tracta del possible assassinat d'una nena petita per part del seu pare. El desenvolupament del judici és molt interessant i potser, per si mateix, ja justificaria la pel·lícula, però l'atenció s'ha de compartir amb la personalitat del jutge que porta el procés.
Es tracta d'un jutge del tribunal penal temut. Dur i estricte. Se'l coneix com "el jutge de les dues xifres" perquè les seves sentències són sempre de, almenys, 10 anys de reclusió.
En aquest judici hi ha entre els membres del jurat, la metgessa que el va atendre durant les set o vuit setmanes que va estar ell hospitalitzat amb motiu d'un accident de trànsit, sis anys enrera.
En aquell hospital el jutge va estar enamorat d'aquesta doctora, pràcticament en secret.
El retrobament casual fa que el jutge s'acosti a la dona en qui troba el bàlsam que el fa actuar d'una manera molt més humana en el judici.
Els advocats i fiscals que l'envolten noten al canvi. Realment no els hi sembla el mateix d'abans.
La influència benefactora de la doctora és evident.
Quan en una conversa íntima el jutge li explica a la metgessa el perquè es va sentir tan atret per ella quan la va conèixer a l'hospital, ell li diu que el factor decisiu va ser quan ella, en arribar al seu costat per fer el seguiment del seu mal, li agafava la mà d'una manera especial mentre li parlava.
Ella, sorpresa, li diu que ho fa sempre i amb tots els seus malalts. Considera que aquest gest és molt important de cara al benestar dels pacients i amb el jutge ho va fer de la mateixa manera com ho feia amb tots.
En una conversa anterior, el jutge li diu que quan se'n va a casa seva després d'un judici, deixa de pensar amb les persones que està jutjant i suposa que ella fa el mateix respecte els seus malalts. La resposta de la doctora és contrària a la suposició del metge. Ella segueix pensant amb els seus pacients i fins i tot arriba a perdre la son moltes vegades.
L'expressió de la dona és captivadora. Al jutge el va enamorar. Probablement també a la majoria dels seus malalts.
El tràiler:
2 comentaris:
Pel que dius, sembla interessant el film.
Sobretot si aconsegueix infondre a l'espectador que els jutges són persones humanes, i no una figura asseguda darrere una taula situada en un nivell superior al nostre, que, entre altres coses, dicta sentències.
El cinema francès té un no sé què d'especial. A mi m'agrada.
JOSEP LLUÍS: Crec que t'agradaria. La dimensió humanitzada a la que arriba el jutge, en principi dur i distant, les escenes del judici i l'ambientació li donen un atractiu gran. La fan al Texas del carrer Bailen.
Publica un comentari a l'entrada