Etiquetes

divendres, 15 de juliol de 2016

PERÒ, DE QUINA MENA DE MATERIAL ESTEM FETS?



Cada dia hi ha víctimes innocents de l'odi. Atemptats, guerres, assassinats.

Quan una massacre ens queda a prop la commoció és molt més gran encara. La d'ahir a Niça, per exemple, ens trastoca la ment i el cor d'una manera extraordinària.

L'odi al diferent, al que no és dels meus, del meu color, de la meva llengua, de la meva terra, del meu estatus, de la meva cultura, de les meves creences, de la meva idiologia política, etc. sovint es troba en molta gent.

Sempre el maleït possessiu: meu, meus, meva... quan, en realitat, tot el que tenim és casual. Podríem tenir exactament tot allò que té l'altre i res del que tenim ara.

Si les coses fossin d'una altra manera, que ja és prou clar que no poden ser-ho, i aquest possessiu fos substituït per "els nostres"; les nostres races, llengües, terres, cultures, creences, etc. i sentíssim com de tots el conjunt d'aquestes diferències amb normalitat i respecte, la humanitat seria un altre.

Desgraciadament i per moltes raons, ara com ara, hi ha interessos per part d'estaments poderosos en mantenir ben despert l'instint depredador que portem de fàbrica, tot fomentant l'odi i l'agressivitat. 

Alguns tenen interès en què veiem als "diferents" com enemics. Fomenten la por i el menyspreu als "altres" de manera que siguin "una cosa" a exterminar, per evitar, diuen, que ells ens exterminin a nosaltres.

Penso que com a mínim hem de fer el possible per canviar el nostre entorn més proper, fomentant els valors que ens portin a compendre i si pot ser estimar els que ens envolten o almenys, a no odiar-los.

Ahir vaig sentir algú que deia que l'odi és com el verí d'una picada de serp. Quan entra al cos és molt difícil guarir-se. Fugim, al menys, de les serps verinoses si encara no ens han picat.

Mentre, però, cerquem als assassins i evitem que puguin seguir matant.

2 comentaris:

José Luis ha dit...


Les teves reflexions són interessants. Però la semàntica meu-nostre no ens resol el problema per si sola.

Aquesta nova "guerra mundial", de nova tipologia, ja fa temps que alguns la veien venir, en Richard Nixon entre d'altres. Però el món s'ha entossudit a seguir endavant com un ruc, amb la seva manera de fer les coses (desigualtats, club Bilderberg, poders econòmics, mentides i més mentides, etc. etc.) i així ens va. Ho tenim molt pelut.

Ha sigut fàcil d'espatllar-lo tot, i ara serà molt difícil d'arreglar-lo. Els ciutadans, a escala individual, tenim gairebé gens d'influència. Com adrecem aquesta situació?

Ramon ha dit...

JOSEP LLUÍS: L'embrió dels valors i les conductes que porten a un món millor hi són, les coneixem i molts les compartim. Fins avui, l'evolució d'aquest embrió la veiem molt lenta- Massa per esperar que la cosa millori substancialment en unes quantes generacions. Des de l'ameba a l'homo sapiens han passat milions d'anys. Potser des de l'homo sapiens a l'homo sapiens-sapiens de debò, encara ha de passar molt de temps. La qüestió és que mentre puguem, els que creiem amb les potències positives de la humanitat anem actuant d'acord amb les mateixes.