Etiquetes

divendres, 9 de juny de 2017

"BUSINESS IS BUSINESS"; "LA PELA ÉS LA PELA"; "TODO POR LA PASTA"...


Parlo de l'especulació immobiliària a Barcelona.

Quan tot val per enriquir-se ràpidament i sense esforç i arriba al mercat especulatiu l'habitatge bàsic, el que necessita la gent per viure, passen coses dramàtiques. No parlo de les mansions luxoses ni de les segones residències. Parlo dels pisos de 50 a 90 metres quadrats que són els que necessiten la gran majoria de la gent treballadora per viure.

Des dels fons immobiliaris anomenats "voltors", passant per les agències immobiliàries i els especuladors individuals "conversos" que tenen un pis "bàsic" i actuen sense escrúpols per guanyar molts diners, tots va contra els llogaters que a causa de com està anant tot, es veuen obligats a deixar el pis perquè no els hi renoven el contracte o els hi demanen unes quantitats inassumibles per la seva economia.

Pisos que passen a ser "turístics", inversors que compren edificis sencers i expulsen als llogaters per vendre'l o llogar-lo a preus astronòmics i els petits propietaris de pisos normals que s'aprofiten d'aquesta situació per pujar el lloguer dels seus llogaters de sempre fins a obligar-los a marxar.

Ningú pot fer res? Les lleis del "mercat" passen per sobre de drets humans i de constitucions? El dret a un habitatge digne ja no té valedors dins dels representants polítics que diuen defensar la gent?
On són les lleis que impedeixin negociar sense límits amb un bé de primera necessitat com és l'habitatge?

Veig amb preocupació la societat que estem creant i tolerant. Una societat només per a gent amb força calés. Els altres aniran ocupant els racons més allunyats, menys dotats de serveis, menys bonics. Parlo de pensionistes, de milers i milers d'assalariats d'última generació, d'aquests que si guanyen una mica més de mil euros els hi diuen que s'han de donar per satisfets...parlo de Barcelona ara i avui.

Reprodueixo una informació publicada per la premsa fa un parell de mesos sobre la mecànica del que estic parlant:

"Així funciona l'especulació immobiliària a Barcelona:

Les pràctiques que propicien la bombolla dels lloguers a la capital catalana.
Els inversors els criden "passades". I constitueixen una manera ràpida de guanyar molts diners invertint relativament poc. Una passada significa donar la paga i senyal d'un bloc sencer de pisos i vendre-ho als pocs mesos per un valor molt superior sense ni tan sols haver materialitzat la compravenda. "Els blocs de pisos passen per tres o quatre mans abans d'arribar a l'inversor final o a la persona que ho lloga definitivament", relata al Huffington Post un inversor immobiliari que ha accedit a comentar la situació de manera anònima.

No hi ha xifres exactes, però diversos estudis apunten que els lloguers a Barcelona s'han encarit al voltant del 10% en els últims sis mesos, una xifra que augmenta en alguns districtes. Segons el portal Idealista, els preus han superat en un 15% el topall al que van arribar en 2007, abans que explotés la bombolla immobiliària i comencés la crisi econòmica. A l'Ajuntament apunten que l'especulació és un dels motius que ha portat a la situació actual, però no l'únic. "Hi ha més demanda que ofereix, el turisme i els estudiants que s'instal·len a Barcelona augmenten constantment i la majoria de barcelonins no poden accedir a un crèdit per comprar-se un habitatge", opina una portaveu del Departament d'Habitatge. "A tot això cal sumar-li que la ciutat no pot créixer més perquè està envoltada de mar i de muntanya".

El resultat són lloguers inassumibles per a la majoria de barcelonins: 1500 euros per un pis de 50 m2 a Sant Antoni, un estudi de 30 m2 a 1200 euros en La Barceloneta, 1.700 euros per 80 m2 en Gracia... I un reguero de veïns que abandonen els seus barris de tota la vida davant la impossibilitat de permetre's aquests preus.

"Jo compro un edifici, per exemple, per 2 milions d'euros", continua l'inversor immobiliari. "Però en la compravenda faig un contracte d'arres i abonament només 200.000 euros com a paga i senyal". L'inversor disposa llavors d'uns mesos fins a materialitzar la compravenda i pagar el seu import total. Durant aquest temps s'encarregarà de "solucionar problemes" o, la qual cosa és el mateix, tirar a tots els veïns de l'edifici. Els oferirà uns pocs milers d'euros a canvi de no acabar el seu contracte o bé els augmentarà en gran manera el lloguer al moment de renovar. "Als sis mesos, quan ja està buit, ho torno a vendre per 2,6 milions".
L'inversor assegura que aquest cicle es repeteix tres o quatre vegades fins que el pis arriba a l'arrendatari final. El primer especulador s'encarrega de trobar el bloc i revendre-ho sense amb prou feines tocar gens. El segon es dedica a buidar-ho d'inquilins. El tercer ho arregla i una cambra ho compra finalment per llogar-ho. Pel camí, el lloguer d'un pis pot haver-se encarit fins al 100% del seu valor.

"Els que realment guanyen diners amb les passades són els que s'encarreguen de solucionar problemes", continua l'inversor mentre pren una cervesa en un bar del barri de Gràcia. "Treure indefinits o okupes, expulsar gent que no paga, fer una divisió horitzontal... amb aquestes accions és quan un bloc augmenta de valor de la nit al dia. Més enllà del fet de ser el primer que ho troba, clar". Segons aquesta persona, els inversors especialitzats busquen precisament blocs amb veïns dins o situacions similars perquè són més barats i poden generar-los una major rendibilitat.

El tipus de contracte que tinguin els inquilins del bloc, la seva edat i les seves condicions socioeconòmiques determinaran el benefici que poden obtenir amb la passada. "Són pures matemàtiques", assenyala l'entrevistat. Si hi ha un indefinit es calcula la seva renda, la seva esperança de vida i es fa una estimació del que se li pot donar. "Imagina't que tens una senyora gran, amb contracte indefinit, en un quart pis sense ascensor", posa com a exemple. "Aquí saps que pots negociar i oferir-li alguna cosa perquè marxii". L'inversor xifra entre 2.000 i 15.000 euros el preu que costa treure a algú de la seva llar, en funció de les variables esmentades.

Quan hi ha un bloc de pisos en venda, una mateixa pregunta circula entre els inversors: "Té okupes amb 'K' o amb 'C'?". Els okupes amb 'K' no agraden. "Són molt difícils de treure dels pisos i tenen un component ideològic". Una altra cosa són els Ocupes amb 'C'. Aquests sempre tenen un preu per anar-se, normalment una quantitat molt superior a la qual es paga a les famílies que resideixen legalment al seu domicili. "Pensa que una vegada els ocupes porten 48 hores en el pis, necessites un procés judicial per treure'ls", assenyala l'agent immobiliari. "Això es vol evitar costi el que costi perquè impedeix fer la passada en pocs mesos". D'aquesta manera, s'han arribat a pagar fins a 30.000 euros per expulsar a ocupes dels edificis. Quan els diners no és suficient, recorren a empreses especialitzades com Desokupa, que mitjançant la coacció dels seus treballadors aconsegueix buidar el pis en un màxim de 72 hores.
L'entrevistat descriu fins i tot a parelles que es dediquen a ocupar pisos a canvi de diners de les immobiliàries, només perquè el valor total del bloc baixi de preu abans que l'inversor ho compri. "Quan hi ha ocupes baixa molt el valor d'un bloc, així que en ocasions se li paga a una família perquè ocupi un pis", prossegueix. "Una vegada l'inversor ha comprat el bloc, els abona la segona part de la quantitat pactada i els ocupes abandonen el lloc". L'Ajuntament té localitzades 869 habitatges ocupats a Barcelona, però admet que podrien ser moltes més.

"La cosa està molt calenta", explica l'inversor, que ha comprat diversos blocs sencers a la ciutat. "Cada setmana m'ofereixen dos o tres edificis diferents en el Raval". A pesar que les pràctiques especulatives s'estenen per tota la ciutat, el barri del Raval és el favorit dels especuladors. La majoria d'edificis està en molt mal estat, els seus ocupants tenen pocs ingressos i la seva proximitat al centre ho fa molt atractiu per llogar a estrangers. El dimarts passat, una comunitat de veïns d'aquest barri va presentar una denúncia per mobbing immobiliari contra Mk Premium, una immobiliària especialitzada en passades. Aquesta immobiliària fins i tot va actualitzant al seu web el nombre de pisos que ha aconseguit buidar dels edificis que té en venda.

"Ara mateix es pot guanyar molts diners. Això sí, hi ha molta competència". L'inversor entrevistat descriu una lluita descarnada entre uns quants inversors per fer-se abans que ningú amb els edificis de la ciutat. "Les immobiliàries especialitzades en passades, com Second House o Mk Premium, tenen gent que revisa contínuament el registre de la propietat a la cerca d'edificis en mans d'un sol propietari", assegura.

A l'Ajuntament han percebut l'ona especulativa en la recaptación per plusvàlues immobiliàries. En 2016 el consistori va captar 175 milions en aquest concepte, el doble que en 2012. La quantitat està molt per sobre dels nivells anteriors a la crisi: en 2007 es van gravar gairebé 106 milions en plusvàlues immobiliàries a la capital catalana.
L'equip de Ada Colau tracta d'acabar, sense èxit, contra aquesta espiral especulativa. Segons fonts municipals, Colau anunciarà aquest dijous un front comú amb altres alcaldies de l'àrea metropolitana per demanar a la Generalitat més control sobre aquest tipus de compravendes. Se li exigirà al Govern que avisi als Ajuntaments quan es donin aquestes operacions perquè puguin exercir el dret de tempteig i adquirir els edificis per frenar l'escalada de preus. A més, l'equip municipal ha engegat un pla pilot de mesures "antigentrificación" en dos barris del centre i elabora un índex de preus amb la Generalitat. L'elaboració d'aquest índex pretén poder atorgar incentius als arrendadors que no superin els preus que figurin en ell. Des de l'Ajuntament reconeixen, no obstant això, que si no es canvia la llei no podran penalitzar als quals ignorin aquests preus de referència.

Li pregunto a l'inversor si no tem que el que succeeix a Barcelona sigui una bombolla. "Clar que ho és!", respon eufòric. "Jo ja m'he arruïnat tres vegades des de principis dels 90. Però ara és un d'aquests moments en els quals toca fer diners".