Etiquetes

dimarts, 24 d’octubre de 2017

LES ANOTACIONS DEL PARE


El meu pare tenia el costum de llegir amb un llapis o un boli a la mà. Al diari subratllava allò que li resultava interessant o xocant. Sovint afegia als marges la seva opinió sintetitzada, generalment crítica.

Amb les revistes feia igual i amb els llibres, si ho considerava oportú, escrivia en un tros de paper alguna cosa que els enriquís. Així, per exemple, dintre del llibre "Ramblejar" que ara he tornat a llegir, m'he trobat aquest petit manuscrit que descobreix un comerç que va existir a tocar de la Rambla fa molts anys i que el llibre no recull, a pesar dels molts indrets ramblers que descriu.

Notes del pare en surten inclús entre les pàgines de diccionaris i enciclopèdies. Sorpreses emocionants que em posen al costat d'ell a través d'un senzill tros de paper.

El de la foto el va escriure amb més de vuitanta anys (ell en va viure 94). La seva lletra encara era segura i ben alineada, conservant una cal·ligrafia extraordinària apresa de ben jove. Notes d'uns anys després (de quan en tenia 90 o més) reflecteixen una lletra més insegura i tremolosa, però els seus continguts van mantenir el sentit i la coherència fins al final.

P.S. Sobre la joieria "La Isla de Cuba" només he trobat a la xarxa aquesta fotografia d'una medalla commemorativa dedicada al'establiment que descriu el meu pare:


8 comentaris:

enric ha dit...

Que gran el pare...increible memòria fotogràfica. Encara recordo com es sabia gaire bé tots els carrers de Barcelona i el n° de bus o tramvia que passaven
Gràcies per compartir aquesta troballa

Sara ha dit...

Esto es una auténtica joya...un tesoro lleno de historia.
Mi abrazotedecisivo Ramón

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Aquestes coses emocionen. Molt.

José Luis ha dit...

Sincerament entranyable. Aquesta manera de ser i de fer denota una específica cultura de la qual podeu sentir-vos orgullosos.

Ramon ha dit...

ENRIC: Efectivament. Com exemple aquesta mateixa nota. Descriu, amb més de 80 anys, detalls que va veure quan ell en tenia entre 10 i 15.

Ramon ha dit...

SARA: Recuerdos históricos plasmados en un papel escondido entre las páginas de un libro. Una joya, como tu dices.Por suerte para nosotros dejó muchas.

Ramon ha dit...

XIRUQUERO: Tenir entren les mans el paper sobre el que ell va escriure, resseguir el traç de la seva lletra i recordar-lo, és veritablement emocionant.

Ramon ha dit...

JOSEP LLUÍS: Era home de poques paraules pero les que deia estaven carregades sovint de sentiment. Si,fills, joves i néts ens sentim orullosos d'ell.