Etiquetes

dissabte, 13 de gener de 2018

EL PLAER DE LLEGIR BALLARÍN



"El desert és vari i contrastat. Amb menys d'una hora saltes de la fornal al fred de la nit, amb un sol pas saltes de l'esclat de la llum a una ombra gairebé negra. Hi ha un canvi constant d'horitzons i de ritmes, entre les ones modelades de les dunes, els cantells vius dels trencs, les codineres, els codalars i les rases. En la sorra fina i alada hi ha algun pallet cisellat com una rosa pel vent i la sorra. El desert és un tramat de venes sorrenques que es van lligant fins a amples llits de sorral, entre codines rompudes.

A més és perceptible. La xardor, l'encegament de la llum, la remor lleugera de l'oreig, l'olor de sorra calenta, el gust de sol a la boca. El desert té certa cosa de bèstia viva i expressiva.

Encara no és ben bé això. El desert és, sobretot, immensament únic. No té la polifonia de Queralt, on cada branca és una veu i les muntanyes l'orquestra. El desert és una melodia única, gran, allargada, quieta i calenta. Com el gregorià o els moments més densos de la missa copta. El desert és la naturalesa que s'ha agenollat extàtica. L'oració contemplativa de la matèria"

Aquest petit fragment del llibre de Maria Teresa Pous i Mas "Mossèn Ballarín, Retrat d'una Vida", agafat a l'atzar entre les dotzenes dels textos escrits per Ballarín que aporta aquest llibre, és una mostra de l'estil literari d'aquest home singular.

Parli del que parli, les seves descripcions són plenes d'imatges vibrants. Paisatges, Història, Filosofia, Religió, Sentiments... tot plegat, llegir-lo constitueix un gran plaer pels sentits i l'intel·lecte.

Fotografia obtinguda a la xarxa

1 comentari:

Sara ha dit...

No se por qué pero no me gustan los desiertos, los aborrezco,bueno...si se por qué...porque mi vida es el bosque...pero tu imagen magnífica Ramón.
Mi abrazotedecisivo enorme, dale otro a Montse, y mis mejores deseos a ambos para 2018.