Etiquetes

dimarts, 13 de febrer de 2018

SERENADE, DE SCHUBERT, AL DIAL

Dia Mundial de la Ràdio: De bon matí, poso la ràdio. Sento a dir que avui és el Dia Mundial d'aquest medi. Passo el dial de dalt a baix. Les emissores emeten bàsicament sorolls: anuncis, locutors repetint el de sempre, tertulians parlant alhora, notícies absurdes sobre esports, més anuncis... en mig d'aquest guirigai atordidor, la "Serenade" de Schubert apareix com un bàlsam.

El soroll de les altres emissores queda emmudit i la música de Schubert inunda per uns minuts l'habitació. Quan s'acaba, tanco la ràdio i respiro fondo.


 

5 comentaris:

Júlia ha dit...

Un clàssic molt bonic.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Catalunya Música?

Ramon ha dit...

JÚLIA: Si i a més, relaxant. Un bon antídot per segons quins "sorolls"

Ramon ha dit...

XIRUQUERO-KUMBAIÀ: Efectivament! Emisora-refugi; emisora-confort.

José Luis ha dit...

Home, és que la Serenade és una d'aquelles melodies populars que un no es cansa de sentir tants cops com faci falta. Ah! El vídeo molt maco.