Fa
uns dies una doctora parlava sobre la velocitat variable dels rellotges dels
hospitals. Que diferent és el temps d'espera del malalt amb l'alta a la butxaca que està esperant anar-se'n a casa que el del malalt que està esperant el
resultat d'unes proves que li ha de venir a explicar el metge no sap ben bé
quan. El del personal que hi treballa i el dels acompanyants dels malalts que
requereixen setmanes de companyia i no cal dir-ho del dels propis pacients enllitats. La foto correspon a l' agulla de la façana de l'edifici principal de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, acabada de restaurar. En la cançó que he penjat avui, de l'àlbum "Rellotge d'emocions", Raimon canta un fragment de la curiosa versió de "La Internacional" que ell i sa mare cantaven, fluixet, quan era petit, el dia Primer de maig
2 comentaris:
Josep Lluis
ha dit...
Molt encertada la descripció dels punts de vista del temps en funció de les circumstàncies. Per a mi, el temps ja és de per sí un tema que es presta a fer filosofía.
Qué agradable la cançó del Raimon, amb qui per cert ahir vaig estar conversant en la presentació d'un llibre. Donen gust aquestes persones.
2 comentaris:
Molt encertada la descripció dels punts de vista del temps en funció de les circumstàncies. Per a mi, el temps ja és de per sí un tema que es presta a fer filosofía.
Qué agradable la cançó del Raimon, amb qui per cert ahir vaig estar conversant en la presentació d'un llibre. Donen gust aquestes persones.
JOSEP LLUÍS: Quina sort poder conversar amb Raimon. Tota una referència en tants i tants àmbits.
Publica un comentari a l'entrada