Fa pocs dies vaig anar a veure i gaudir del naixement del riu Llobregat i aquest diumenge passat el vaig anar a trobar just abans d'entrar al mar.
Aquesta foto és d'aquest últim dia a l'Espai Natural del Delta del Llobregat on milers d'aus del centre i del nord d'Europa passen l'hivern. Un indret fantàstic a quatre passes de Barcelona.
Em preguntava si aquella aigua que vaig veure a Castellar de N'Hug hauria o no arribat fins aquí. Potser alguns litres si i d'altres s'haurien quedat pel camí. El riu però era el mateix.
¿Es pot dir que el riu neix allà dalt i mor al desembocar al mar? Està clar que no el riu Llobregat, simplement, existeix.
Immediatament em van venir al cap unes paraules del Doctor Moisès Broggi que cito de memòria: "No és veritat que venim del no res i anem al no res. La mort, però, és un gran misteri".
També és d'ell aquesta reflexió: "Hi ha alguna cosa que empeny totes les coses i les harmonitza, que fa que l'univers funcioni sempre de la mateixa manera i la vida dels homes també"
I aquestes dues:
"Crec que hi ha un esperit universal que ho fa moure tot i cadascun de nosaltres en portem dins una part"
"Com més m'acosto a la mort, menys por em fa. La vellesa es va fabricar per això: vas perdent facultats per deixar-te anar, perquè flueixis"
Confeso que em costa comprendre i acceptar alguna d'aquestes reflexions d'aquest gran home, savi i sensible, però no per aixó deixen d'emocionar-me.
3 comentaris:
Ramon, m'agrada la prosa poètica que fas servir en les teves reflexions, enllaçades invariablement a una bona foto, las quals sempre trobo molt interessants. Crec que començo a sentir addicció pel teu Bloc. Una forta abraçada.
És clar que el decurs del Llobregat, davallant des de les seves fonts a Castellar de n'Hug, fins al delta, t'ha fet sentir poesia. Serà que tot riu, malgrat la brutícia que alguns acumulen, segueixen servant part del misteri de la vida... naixent a la muntanya i fonent-se en el mar en el seu hipotètic funeral.
El Doctor Moisès era (o és) un gran savi! M'agrada pensar que tot flueix i què ho fa fluir? L'energia de la vida.... que mai mor, simplement es transforma, igual que el Llobregat, que no és mor, simplement es transforma en mar.
Abraçada!
Publica un comentari a l'entrada