Aquesta escultura de Juan Muñoz està en la confluència del Passeig Marítim de Barcelona amb el Passeig de Joan de Borbó.
Forma part de les anomenades "Configuracions Urbanes", creades amb motiu dels Jocs Olímpics del 92.
El seu nom es deu a que, inicialment, es va pensar en que en aquest espai sempre hi plogués. Les dificultats tècniques que tenia la instal-lació i la mort prematura de l'escultor ho van impedir.
El seu significat és un misteri i aquí està, per mi, la gràcia.
A poc que ens entretinguem observant-lo, el conjunt, segurament ens impactarà.
Les figures humanes amb peu esfèric tancades en una espècie de gàbia, envoltada d'arbres frondosos conviden a la reflexió i a mil interpretacions diferents.
Cada espectador tindrà la seva.
3 comentaris:
Un saltamartí és en català el que en castellà en diuen un tentesieso.
Aquestes figures també a mi m'han produit una estranya sensació sempre que les veig, perqué no les entenc. Potser aquí està la gràcia.
M'ha agradat veure-les al teu post.
Com ja saps, intento trobar la vessant lúdica i humorística de la vida, sempre que això és possible, per higiene mental. Per tant, atès que, com bé dius, cada espectador tindrà la seva interpretació, la meva és que la mort prematura de l'escultor li va impedir acabar els peus.
JOSEP LLUÍS i EMILI: Realment la cosa va de no trobar-li el sentit a fer una elocubració filosòfica espatarrant. La de l'Emili a més de graciosa no deixa de ser una possibilitat, jeje.
Publica un comentari a l'entrada