El mar, el vent i un veler.
Des de terra, la imatge d’un veler navegant és encisadora i quan tens la sort de trobar-te dintre del veler, les sensacions són una mescla d’emoció i respecte.
Si les aigües estan tranquil·les i el vent empeny suaument el plaer és complet i quan les aigües s’enfilen i el vent bufa fort, només pots gaudir si el veler respon i, sobretot si els que el piloten dominen la tècnica i l’art de navegar.
Gràcies a uns bons amics, amants del mar, del vent i de les veles, he pogut sentir durant dos dies la grandiositat del mar des de dintre del mar, que m’ha mostrat tant la seva calma com el seu geni.
6 comentaris:
Caram Ramon, quina emocionant experiència que has viscut! De ben segur que et vindria al cap el poema "Veles e vents" d'Ausiàs March, musicat i cantat per Raimon.
EMILI: I tant. He estat a punt de possar la cançó al peu del post.
Ainsss Ramón que preciosidad de entrada, nosotros este finde estuvimos en un primor de tierra, montaña pero también me tuve que acercar a ver el mar, estaba embravecido, fue todo un espectáculo...y ahora tú con tu entrada, que regalazo de imagen.
Mi abrazotedecisivo y mil gracias por tus palabras de aliento la semana pasada, estamos intentando volver a la normalidad.
Comprenc que disfruteu els que us agradi el tema. Però jo només de veure les fotos ja em marejo, és ínevitable i no hi puc fer més. Enhorabona.
JOSEP LLUÍS: Diuen que la Biodramina va molt bé pels que es marejen navegant. Crec que, encara que sigui una mica dopat, val la pena l'experiència.
JOSEP LLUÍS: Diuen que la Biodramina va molt bé pels que es marejen navegant. Crec que, encara que sigui una mica dopat, val la pena l'experiència.
Publica un comentari a l'entrada