El seu creador, Jordi Pallí, s'ha inspirat, diu, en la vida que els barcelonins feien anys enrere als terrats.
De petit, recordo amb goig els bons moments passats al terrat de casa meva. Des de les estones de joc amb el meu germà i altres veïns de l'escala, fins la celebració de les revetlles de Sant Joan on tot el veïnat pujava a passar-ho bé. També quan pujava amb la mare o amb la iaia a estendre o recollir la roba neta i quan venia el matalasser a airejar i esponjar la llana dels matalassos amb els seus bastons tan característics.
Tanco els ulls i veig, escolto i oloro totes les escenes que explico.
El Pessebre recull en sis terrats diferents situacions més o menys vinculades al Nadal. Està fet amb gust i per a mi és tot un encert.
3 comentaris:
A mi també m'ha agradat molt aquest any!!!
L'he trobat d'una exquisida tendresa, aquest pessebre. M'agrada força. I comprenc que els barcelonins, amb l'experiència viscuda dels terrats, encara el vegeu amb més bons ulls.
JÚLIA: Sembla que hagi d'estar tot inventat en l món dels pessebres, i ves per on salta aquesta agradabilíssima sorpresa.
XIRUQUERO-KUMBAIÀ: Doncs, sí. El haver viscut durant l'infantesa molts bons moments al terrat, potència el gust per aquest pessebre tan singular i, com tu dius, d'exquisida tendresa.
Publica un comentari a l'entrada