Al bell mig del cor del Barri del Raval de Barcelona, on jo vaig néixer, hi ha una veritable xarxa de carrers i carrerons que estan habitats des de fa molt de temps, principalment per gent humil vinguda d' arreu. Ara és un autèntic micro cosmos on hi trobem gent de totes les races, llengües i creences.
Abans i ara sempre m'ha seduït el meu barri. Bulliciós, amable i esquerp i, de vegades, també una mica perillós. Cal fixar-se en com es mou la gent que hi viu, mirar-los als ulls...i reflexionar. Tot plegat una manera viva i directe d'aproximar-se a la Barcelona més desfavorida, però, possiblement més humana, tant per lo bo com per lo dolent.
Ahir, vaig fer una foto a l'entrada del carrer de Picalquers, que va des de la Riera Baixa al carrer d'en Roig. És una mostra d'aquesta xarxa de carrerons dels que parlava. Mai m'havia preocupat d'on li venia el seu nom i gràcies a la web que explica l'origen dels noms de tots els carrers de Barcelona, vaig saber, a més del perquè es diu així, que, precisament en aquest carreró, en el seu temps hi vivia gent "d'alto copete". Ves com en dona de tombs el món.
Reprodueixo:
Picalquers: Cognom d'una família catalana que tenia casa
en aquest carrer. El castell senyorial estava a Esplugues de Llobregat, al peu
de la muntanya de Sant Pere Màrtir, que ja era propietat de la família
Picalquers l'any 1165. La Quadra de Picalquers romangué en mans d'aquest
llinatge fins al 1325, any en què fou venuda a Pere Terré. A mitjan segle XVII
passà a ser propietat de Josep d'Ardena, comte de Darnius i capità general de
Catalunya.
6 comentaris:
He reconegut el carrer només veure la foto. Hi passo a sovint, cada cop que vaig a satisfer una de les meves aficions a la Riera Baixa. Sempre em miro aquest carrer-passatge, però no he estat mai tant curiós com tu per tal d'averiguar el seu orígen. Ara ja el sé. Gràcies.
Interesante y bonita imagen de tu calle la que hoy nos regalas.
Mi abrazotedecisivo
JOSEP LLUÍS: la increible botiga de discs de la Riera Baixa a la que suposo et refereixes, mereixeria un reportatge "por todo lo alto".
SARA: Realmente esta calle no es la mia, aunque si que está bastante cerca. El dia que vengais a Barcelona, me gustará que conozcais también este popular e histórico barrio.
És sorprenent com, en moltes ocasions, el pas del temps esborra la pompa i la ostentació del poder econòmic i social. Aquest racó, com tants altres del nostre barri, n'és una mostra.
EMILI: Quan mires l'història veus realment la de vegades que els que estaven a dalt de tot han anat a parar gairebé al no res. Civilitzacions, països, famílies, persones...tot canvia menys el canvi.
Publica un comentari a l'entrada