La música que brollava de les cordes d'aquest home-guitarra, sempre impressionant i inconfusible, m'ha fet emocionar dotzenes de vegades des de fa molts anys.
Escoltar-lo, sobre tot en directe, ha estat una experiència fantàstica. Ens queden les gravacions, les imatges i el record de la seva personalitat: humil, senzilla i compromesa.
Cites:
Mark Knopfler: "Al verle he entendido que no sé tocar la guitarra."
Keith Richards: "Decís que soy una leyenda de la guitarra. No tenéis ni idea. Sólo hay dos o tres guitarristas que se puedan considerar leyenda. Y por encima de todos ellos está Paco de Lucía."
Manolo Sanlúcar: "En el caso de Paco, ocurre que Paco es el mejor símbolo de lo que significa una estrella. ¿Por qué? Pues porque Paco... encanta al que no sabe de esto, eh; y vuelve loco al que sabe. Es decir: Lo tiene todo."
Mark Knopfler: "Al verle he entendido que no sé tocar la guitarra."
Keith Richards: "Decís que soy una leyenda de la guitarra. No tenéis ni idea. Sólo hay dos o tres guitarristas que se puedan considerar leyenda. Y por encima de todos ellos está Paco de Lucía."
Manolo Sanlúcar: "En el caso de Paco, ocurre que Paco es el mejor símbolo de lo que significa una estrella. ¿Por qué? Pues porque Paco... encanta al que no sabe de esto, eh; y vuelve loco al que sabe. Es decir: Lo tiene todo."
Imatge: Mescla d'una foto meva d'ahir mateix i d'un altra baixada d'internet.
5 comentaris:
Grande la cita de Richards.
Encara que sigui una frase feta, avui és un dia trist pels que estimàvem al Paco i la seva música. Ja el 9.10.1974 els qui èrem al Palau ens vàrem quedar garratibats. Recomanació entre les seves incursions i múltiples col.laboracions: el premiat Live Friday Night In San Francisco, aón se'l pot comparar enmig de dos monstres com John McLaughin i Al di Meola.
Molts el trobarem a faltar.
La primera vegada que vaig escoltar a Paco de Lucía va ser fa 40 anys. Acabava de publicar el seu disc "Fuente y caudal" i la rumba "Entre dos aguas" sonava a les discoteques.
Aquest passat estiu vaig tenir la sort de veure'l actuar en directe a Peralada ... va ser emocionant.
Bona tarda Ramón.
JOSEP LLUÍS: Gràcies per la teva recomanació. Com tu i com tants que l'admirem, sòc dels que el trobarà a faltar.
PERE: Sembla que la immensa majoria dels que hem tingut la sort de veure'l tocar en directe, hem quedat marcats per l'emoció, de per vida.
Publica un comentari a l'entrada