48 hores després de tocar la neu del Pirineu, veient els esquiadors amunt i avall, el temps seguia bo i convidava a visitar alguna de les moltes cales encisadores de la Costa Brava. Sa Tuna va ser l'escollida.
A pocs metres de l'aigua, a la mateixa platja, una colla d'amics havien dinat i altres estaven preparant una fantàstica barbacoa.
A mitja tarda, un parell de valents es van submergir en aquest mar tan meravellós. Quina sort poder accedir a indrets tan diversos i bonics, en només una hora i mitja de cotxe...quin privilegi!.
2 comentaris:
Tens raó, són un privilegi el mar i les muntanyes que tenim. També haig de dir que les cales de Bagur són les meves preferides. Bona foto, transmet relax.
Sa Tuna, me lo apunto Ramón, ¡¡que privilegio!!! la verdad que si, y para mi un privilegio poder viajar con mi imaginación a través de tu maravillosa captura...que precioso lugar...la Costa Brava es preciosa, prciosa de verdad.
Nuestro abrazotedecisivo amigo
Publica un comentari a l'entrada