Caminar per les muntanyes ha estat sempre per a mi un gran plaer.
Quan la muntanya és l'Etna, el volcà actiu més gran d'Europa (3.350 mts) i, a més el trobes amb neu verge, envoltat de núvols que deixen passar llesques de sol i veure trossos de cel, trepitjant, a més de la neu, senders de lava i veient el fum que surt del cràter principal, arribant també a tocar els cràters secundaris, les sensacions rebudes són extraordinàries.
Aquest 24 de novembre passat vaig tenir la sort de poder fer aquesta excursió fora de sèrie acompanyat de la meva dona i una bona colla de grans amics... no fa falta dir res més.
5 comentaris:
Caram, quina excursió! Havia de ser una gran experiència, que això no està gaire a l'abast. Felicitats.
Xiruquero: Gràcies!. Si que ho va ser. Crec que de cent vegades que hi tornés a pujar, no es donarien les coincidències climatològiques d'aquest dia, coincidències (neu verge, sol, núvols, clarianes, boira...), que la van fer realment extraordinària.
Ohhhhhhhhhhhhhhhhh que delicia Ramón, os felicito...por la pedazo excursión realizada, por la compañía...y tienes razón...no es necesario decir más...porque a seguro que lo demás han sido todo sensaciones...ese espacio que lo invade todo las sensaciones y sobran las palabras.
Me lo puedo imaginar...preciosa experiencia...alguna día nos lo contareis.
Mi abrazotedecisivo
Quina enveja!
Quan jo hi vaig anar no ens vàren deixar passar d'una cota no tan alta perquè hi havia risc. Estic d'acord en que és una bona experiència. Me'n alegro.
JOSEP LLUÍS: Fa una setmana més o menys, quan vam pujar nosaltres, en principi no hi havia limitacions i ves per on que la nit d'abans d'ahir va haver una erupció espectacular que fins i tot en van parlar els diaris. Per poc ens enganxa, hehe!
Publica un comentari a l'entrada