L'escena la vaig captar a un concorregut carrer del centre històric de Bolonya fa uns dies.
L'acordionista interpretava música italiana, alegre i coneguda i mirava a la cara a tothom que passava per davant d'ell, amb un semblant amable i somrient.
La majoria de la gent li deixava unes monedes i li tornava el somriure.
En un moment donat, una colla de noies molt joves van aturar-se i també el van recompensar amb una mica de diners i amb la seva alegria.
Les expressions que es poden veure en les cares de les noies i a la del músic, parlen per si soles.
2 comentaris:
Entranyable escena aquesta. És que has estat d'Erasmus?
Ha ha !. Ja m'hagués agradat, però estava la matrícula tancada.
Publica un comentari a l'entrada