La contaminació lumínica de les ciutats ens priva de contemplar la volta celeste d'una manera nítida. i això fa que gairebé mai aixequem la mirada al cel per contemplar les estrelles.
Hi ha però una manera de fer-ho que sense ser natural, proporciona un efecte de tal realisme que ens permet ser espectadors del més gran i misteriós dels espectacles. Em refereixo als Planetaris, i avui, específicament al Planetari de la Facultat de Nàutica de Barcelona, que aquest divendres passat va obrir les seves portes al públic en una de les poques jornades en què es permet l'accés.
D'entrada, dir que el mecanisme és totalment mecànic i òptic, sense la intervenció de la moderna electrònica. Només hi ha dos en tot l'Estat.
La sala on hi ha la volta és relativament petita i aquesta volta té un diàmetre de 6 metres.
Quan s'apaguen les llums, a poc a poc, apareix el cel de Barcelona sense un bri de contaminació lumínica ni de l'altre.
Constel·lacions, estrelles, planetes es veuen amb una nitidesa extraordinària i amb un efecte tridimensional perfecte.
La persona que ho explica va senyalant i identificant els diferents astres i en un moment donat posa davant dels espectadors alguns dels cels que es poden veure en altres latituds de la Terra tot movent el complex aparell de projecció.
Mentre vas submergit-te en l'espai infinit et passen moltes coses pel cap. La majoria tòpics sobre la immensitat i la petitesa; sobre com cultures de fa milers d'anys tenien identificades constel·lacions i estels i eren capaços de preveure eclipsis i calcular distàncies...
Quan s'acaba la projecció et sens un privilegiat que ha pogut navegar una mica per això que diem univers i que a pesar que en sabem moltes coses, encara estem molt lluny de conèixer el seu abast, la seva raó de ser i el seu final...
Mentre vas submergit-te en l'espai infinit et passen moltes coses pel cap. La majoria tòpics sobre la immensitat i la petitesa; sobre com cultures de fa milers d'anys tenien identificades constel·lacions i estels i eren capaços de preveure eclipsis i calcular distàncies...
Quan s'acaba la projecció et sens un privilegiat que ha pogut navegar una mica per això que diem univers i que a pesar que en sabem moltes coses, encara estem molt lluny de conèixer el seu abast, la seva raó de ser i el seu final...
2 comentaris:
Ta habla una fascinada también por la inmensidad del Universo Ramón.
Un abrazotedecisivo
Molt interessant. I pel que dius, un privilegi poder-lo visitar.
Publica un comentari a l'entrada