De tant en tant tinc la necessitat de tornar-hi, a pesar de la gran quantitat de visitants que hi ha a totes hores, què, sovint, dificulten el passeig i la contemplació.
Sempre que he pujat al Parc he fet fotos i parlo de dotzenes de vegades i això tenint en compte que no hi vaig amb la intenció de fer-ne, sobretot per allò de la repetició i de concentrar-me en assaborir detalls i perspectives.
Succeeix que no passa gaire estona estant allà que em trobo amb la càmera a la mà. Enquadro i penso que aquell punt de vista encara no l'havia retratat mai.
Quan després les comparo amb les fetes fa temps, de vegades en trobo moltes de semblants, però he de dir que encara no n'he trobat mai dues d'iguals.
Aquestes imatges són de l'última visita feta fa pocs dies.
2 comentaris:
Hace mucho que no voy a Barcelona...demasiado ahora que soy consciente...pero cada vez que voy también siento la necesidad de acercarme a ese maravilloso parque...gracias por acercarme hoy al precioso Parque Güell...tus fotos sublimes.
Mi abrazotedecisivo y dáselo también a Montse, la extraño mucho por estos lares, dile de mi parte que se anime y nos deleite con sus fotografías magistrales.
Bones fotos. Dona gust de veure fotos del Park Güell encara que semblin repetides. Veig que vas encertar un dia molt clar.
Jo no hi vaig des de que s'ha de pagar, per principis.
Publica un comentari a l'entrada