JOHN BERGER

John Peter Berger, mort fa pocs dies a 90 anys, era, segons alguns, un dels pocs savis que quedaven a Europa. La seva activitat va abastar la pintura, la novel·la, l'art, l'activisme polític i la poesia. Però, sobretot, va ser conegut com un mestre de la crítica cultural.

Sempre em resulta interessant conèixer el punt de vista de persones cultivades sobre tota mena de qüestions. Normalment les seves aportacions són enriquidores.

De Berger, he escollit les seves reflexions sobre temes tan diversos com el dibuix, la pobresa en els temps actuals el consumisme i el pas del temps.

Aquí les tenim:

"L'activitat més profunda de totes és dibuixar. I la que més t'exigeix. És quan dibuixo quan em lamento de les setmanes, els anys, probablement, que he desaprofitat. Si, com en els contes de fades, pogués concedir-li un do en néixer al futur pintor, seria el d'una vida suficientment llarga per dominar la tècnica del dibuix. Molt poca gent s'adona que el pintor, a diferència de l'escriptor o de l'arquitecte o del dissenyador, no només crea sinó que a més executa el seu art. Necessita dues vides".

"La pobresa del nostre segle és diferent de la de qualsevol altre temps. No és, com la pobresa antiga, un signe d'escassetat, sinó un sistema de regles imposat pels rics a la resta de la població. La conseqüència és que ja no sentim pena pels pobres. La societat de consum del segle XX és el primer model polític pel qual un captaire no significa res".

"El consumisme consumeix tot qüestionament. El passat es torna obsolet. En conseqüència la gent perd la seva individualitat, el seu sentit d'identitat i llavors s'aferma i busca un enemic per poder definir-se a si mateixa."

"El passat va creixent a poc a poc al nostre voltant, com una placenta per morir".

Per acabar, una pinzellada de la seva biografia, recollida també de la xarxa:

"Per Berger, l'art era la clau de la il·luminació, però també del consol. El va salvar de la desesperació en un internat brutal al que van enviar quan era petit durant la guerra i, des de llavors, la seva missió va ser compartir la gràcia amb els que la necessitaven més.

A més d'un visionari, Berger era i sempre va ser marxista però sense partit, dedicat a la causa amb el fervor d'un monjo que no necessita església ni congregació, solament la força d'una profunda fe interna.

Pintor de vocació i de formació, a la meitat dels anys 50 va canviar el pinzell per la ploma perquè "hi havia massa urgències polítiques per passar-me la vida pintant". Tenia 30 anys"