Si, és un "mix" que surt de les paraules dictadura i democràcia.
Quan analitzem determinats comportaments de la que avui denominem democràcia occidental, podem trobar molts aspectes que s'apropen a un règim dictatorial i que, en general,sota una aparença legal de defensar els drets de tots els ciutadans per igual, a l'aplicar aquelles lleis, posen de manifest la consagració de les desigualtats i el sotmetiment d'uns als altres.
Les lleis, en democràcia, sobre el paper, estan dictades pel poble. Els legisladors posen negre sobre blanc en aquestes lleis els grans principis. "la justícia és igual per a tots", "tots els ciutadans tindran dret a un treball i a un habitatge digne", etc., etc. Vet aquí, però, que sota les lleis hi ha els "reglaments" i les interpretacions. I ja ho va dir algú "vostès facin les lleis i deixi que nosaltres fem els reglaments".
Aquests "nosaltres" són els que realment remenen les cireres i, oh sorpresa, a la pràctica ni la justícia és igual per a tots ni els drets fonamentals consagrats a la llei s'apliquen. Les desigualtats es mantenen o inclús, com ara mateix, creixen. Tot sota l'aparença de què vivim en un règim democràtic i per tant força just.
L'any 1932. Aldous Huxley, en la seva obra "Un Món Feliç" va dir això:
Quan analitzem determinats comportaments de la que avui denominem democràcia occidental, podem trobar molts aspectes que s'apropen a un règim dictatorial i que, en general,sota una aparença legal de defensar els drets de tots els ciutadans per igual, a l'aplicar aquelles lleis, posen de manifest la consagració de les desigualtats i el sotmetiment d'uns als altres.
Les lleis, en democràcia, sobre el paper, estan dictades pel poble. Els legisladors posen negre sobre blanc en aquestes lleis els grans principis. "la justícia és igual per a tots", "tots els ciutadans tindran dret a un treball i a un habitatge digne", etc., etc. Vet aquí, però, que sota les lleis hi ha els "reglaments" i les interpretacions. I ja ho va dir algú "vostès facin les lleis i deixi que nosaltres fem els reglaments".
Aquests "nosaltres" són els que realment remenen les cireres i, oh sorpresa, a la pràctica ni la justícia és igual per a tots ni els drets fonamentals consagrats a la llei s'apliquen. Les desigualtats es mantenen o inclús, com ara mateix, creixen. Tot sota l'aparença de què vivim en un règim democràtic i per tant força just.
L'any 1932. Aldous Huxley, en la seva obra "Un Món Feliç" va dir això:
"Una dictadura perfecta tindria l'aparença d'una
democràcia, però seria bàsicament una presó sense murs
en la qual els presos ni tan sols somiarien amb escapar.
Seria essencialment un sistema d'esclavitud, en el qual
gràcies al consum i l'entreteniment, els esclaus estimarien
la seva servitud."
Quina punteria la de Huxley!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada