Fa pocs dies, vaig llegir a "catorze.cat" una entrevista que li van fer a José Luis Sampedro l'any 1995, quan ell en tenia 78 i després de superar un complicat problema de salut relacional amb el seu cor. Sampedro va viure fins als 96 anys, és a dir, fins després de 18 anys d'haver fet aquesta entrevista.
Entre totes les interessants respostes que va donar aleshores, he triat aquesta en la que Eva Piquer, l'entrevistadora, li va preguntar perquè definia Sampedro la vellesa com un moment de simplificació.
Sense afegir cap comentari, reprodueixo exactament la pregunta i la resposta. Crec que val la pena gaudir-la:
Per què defineix la vellesa com "un moment de simplificació"?
Quan ets vell, les ambicions es redueixen enormement. Els projectes s'acoten molt, es perd capacitat per fer coses. Jo encara aspiro a escriure millor, però ja no tinc l'angoixa d'haver-me de construir una carrera. I haig de planejar el futur a curt termini. M'han dit que puc morir d'una altra cosa abans que em falli el cor, però està clar que no puc fer plans a deu anys vista, no és sensat. Tot això suposa una simplificació. A més, arriba un moment en què un se sent més vinculat a coses desaparegudes que no pas als invents nous de trinca. Les noves meravelles de la tècnica no em sedueixen, i per tant segueixo fidel a coses que ja no es porten. Els vells hem de saber limitar-nos, hem de deixar que ens caiguin les fulles fins a quedar-nos despullats, com els arbres a l'hivern. L'única manera de gaudir de la vellesa és assaborir-la amb calma.
2 comentaris:
Savi comentari, senyor, el del savi Sampedro. Si, senyor!
JOSEP LLUÍS: En qualsevol extrevista, llibre, text, conferència de les que es poden trobar a la xarxa del teu tocaio, trobes, sempre, saviesa i sensibilitat. Et recomano la lectura complerta del "catorze.cat" d'on he tret el text del post.
Publica un comentari a l'entrada