

L'altre dia em va donar per repassar tots els posts que he publicat en aquest blog (clik) sobre els meus néts. L'evolució és la normal, però vista a càmera ràpida resulta espectacular.
Avui, que el gran ja té nou anys i la petita és a un mes de fer-ne sis, segueixo embadalit davant els canvis que es van produint en ells. Físics i psicològics, és clar. La natura ha estat generosa amb ells i l'emoció que produeix contemplar -los, tan plens d'energia, i de sensibilitat, és molt gran.
El pas del temps els anirà modulant, com és natural, però els fonaments són ferms. Dins seu ja han florit molts dels valors que per a mi són essencials per sentir-se a gust amb la vida: alegres, empàtics, sociables, afectuosos... "és el seu iaio qui ho diu", pensareu, i una mica de raó tindreu, però només una mica!
4 comentaris:
Ohhhh Ramón, qué entrada más bonita, os deseo que sigáis disfrutándolos mucho y sigáis viendo esos cambios maravillosos en ellos...¡¡son preciosos!! Manuel y yo si Dios quiere seremos abuelitos en Noviembre, estamos muy contentos, y ya con muchas ganas de tenerle entre nuestros brazos.
Un abrazotedecisivo para los dos...y hacerlo extensivo a esos nietos y a toda vuestra familia bonita.
Guapíssims, tots dos, d'altres coses, per una foto no puc opinar, però aquesta sí que la puc dir amb tot seguretat: són guapíssims.
SARA Y MANUEL: Enhorabuena!. Esperamos recibir de vosotros la buena notícia en cuanto se produzca. Un abrazo.
CARME: Gràcies. És cert el que dius. El més important, però, és que ho són per fora i sobretot per dins!.
Publica un comentari a l'entrada